Jordi Varela ens ha sorprès amb el seu nou llibre “De vulnerables a poderosos” (Angle 2024). El passat 29 de febrer, es va presentar en societat a la Llibreria Ona, omplint la sala La Bookeria i exhaurint els exemplars. El proper 9 d’abril, la Societat Catalana de Gestió Sanitària organitza un diàleg entre l’autor i el president de la Societat, Ramon Cunillera, a l’Ateneu Barcelonès que de ben segur no deixarà a ningú indiferent.
Pels qui coneixen l’obra recent d’en Jordi Varela, repartida en multitud d’editorials al blog Avenços en Gestió Clínica, a articles publicats a l’Observatori La gestió importa o al seu penúltim llibre 5×1 – 5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa, “De vulnerables a poderosos” no representa cap sorpresa, sinó la constatació de la capacitat d’en Jordi en fer amable i donar sentit a la complexitat de l’evolució dels serveis de salut.
Amb un realisme de caire més aviat optimista, l’autor convida el lector a un viatge al llarg del temps per a testimoniar els avenços de la medicina, la salut pública i els serveis sanitaris en la millora de la salut dels individus i les poblacions. Tanmateix, molts aspectes deficients del sistema de salut d’ahir i d’avui queden al descobert a mode d’assignatures pendents.
El viatge s’inicia amb tres grans xifres. Som 8 mil milions d’habitants del planeta, vivim 72 anys de mitjana i la nostra salut està determinada en un 75% per aspectes socials. El capítol sobre els determinants socials de la salut és el primer dels sis capítols que estructuren de forma original la part central del llibre. Aquí trobem els diferents actors protagonistes d’aquest viatge, la lluita entre les creences i la ciència, les epidèmies que han colpit a les civilitzacions i els enginys que han facilitat l’avenç. Durant aquest periple, ens troben descrites les aportacions de McKeown, Lalonde, Rosling, Beveridge, Illich, Marmot, Osler, Nightingale, Henderson, Basaglia, Semmelweis o Donabedian, personatges fonamentals de la història de la medicina, la infermeria o els sistemes de salut. A més de personatges històrics, l’autor també en fa ús de personatges ficticis que il·lustren els relats sobre malalties i condicions, i que ajuden a emfatitzar la dimensió humana del que es tracta.
“No ho sabem tot”, que tanca el bloc dedicat a la ciència, i “No en sabem prou” que clou el dedicat als enginys, són preàmbuls de la reflexió humil a l’observar els èxits d’aquest camí des de la vulnerabilitat a la potència. De la mateixa manera que passa amb les assignatures pendents en clau d’organització de serveis, la humanitat encara no ha resolt les preguntes més profundes respecte a la genètica i la consciència, cosa que fa que la confrontació entre creença i ciència no s’esvaeixi.
Al final del trajecte, trobem la crítica sanitària a la societat de consum amb les conseqüències nefastes de la medicalització i el malbaratament. En aquest sentit, no ens ha sorprès gens que en Jordi enfoqui cap al futur amb el prisma de la millora del valor de les actuacions clíniques i sanitàries en la línia encetada per Porter i Teisberg, capitalitzant i estenent els guanys de les contribucions efectives a la millora de la salut poblacional, com han estat les vacunes o l’atenció primària de qualitat.
Desitgem que aquest viatge continuï per reduir la vulnerabilitat i assolir noves cotes de poder. Ara, però, és hora de fer inventari i balanç crític.
