L’Organització Mundial de la Salut defineix la Salut Mental com “un estat de benestar en què la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma productiva i fructífera i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat”. La definició contempla l’activitat laboral com un indicador més de la salut.
El Sistema de Salut de Catalunya fa anys que està preocupat per garantir la seva sostenibilitat econòmica, gestionar unes organitzacions cada vegada més complexes i donar resposta a una ciutadania més informada i exigent. I, més recentment, s’hi han sumat les preocupacions relacionades amb les conseqüències que va ocasionar la pandèmia.
Partint d’aquesta realitat i de l’experiència que la Fundació Galatea té en el desenvolupament de diferents programes, volem compartir algunes reflexions:
1. La pandèmia va empitjorar la salut mental d’alguns professionals i en general va augmentar la percepció de la pròpia vulnerabilitat. Aquestes circumstàncies han portat una major consciència respecte la importància de la salut mental i l’autocura, un augment progressiu de la demanda d’ajuda i una reducció de l’estigma.
2. La salut mental dels professionals és determinant per l’adequat funcionament dels equips i les organitzacions i a la inversa. Un desenvolupament professional saludable en un entorn adequat és garantia per a la prestació de serveis de qualitat.
3. En general s’observa una major incidència del malestar psicològic, els trastorns mentals i les addiccions entre els professionals de l’àmbit de la salut, especialment pel que fa a l’insomni, trastorns adaptatius i trastorns d’ansietat i depressió.
4. Hi ha percepció d’una creixent sobrecàrrega en l’exercici professional, tan pel que fa a la burocratització com a l’impacte que suposen algunes situacions (malaltia, mort, presència de sofriment, etc.). Aquestes experiències poden generar frustració així com burnout, desgast per compassió i/o trauma vicari.
5. El malestar psicològic pot ser causat per factors laborals, personals i/o ambdós i ha de ser tractat perquè afecta al rendiment i a la satisfacció de la persona envers el treball. I perquè és una qüestió de salut pública.
6. Conviuen en el si de les organitzacions diferents generacions i aquesta convivència pot crear oportunitats de canvi i d’aprenentatge.
7. Les Gerències, Direccions assistencials, Serveis de Salut Laboral i els Departaments de Recursos de Persones (RRHH) són claus per a la promoció de la salut.
8. Els col·legis professionals també vetllen per la salut mental dels professionals i s’impliquen en el control de praxis.
Tenint en compte tot això, des de la Fundació Galatea entenem que és fonamental:
1. Tenir un coneixement més profund dels factors psicosocials i de l’estat de salut dels professionals, els equips i les organitzacions per reorientar els programes de Promoció de la Salut.
2. Continuar apostant per un model que tingui en compte les diferents dimensions del sistema: intrapsíquica (característiques personals, habilitats i competències), interpersonal (relacions, equip) i transpersonal (organització i sistema de salut).
3. Treballar de manera col·laborativa i co-responsable entre els diferents agents implicats en les organitzacions i entitats del sistema de salut.
4. Reforçar els recursos assistencials d’atenció a la salut mental dels professionals, incorporant especialistes que coneguin les particularitats del sistema de salut i de cada disciplina.
5. Garantir l’estabilitat dels equips i l’abordatge interdisciplinar de la salut.
6. Incorporar l’autocura com un valor transversal, que pren sentit des del compromís i la responsabilitat en el “cuidar-me, cuidar-te, cuidar-nos”.
7. Promoure la participació dels professionals en espais de reflexió i pressa de decisions de la organització, per augmentar l’alineació amb els objectius i millorar el seu compromís.
8. Oferir una formació continuada així com suport a equips i organitzacions amb l’objectiu d’aconseguir un funcionament més saludable.
9. Reforçar i mobilitzar els recursos personals i de suport en els professionals de la salut, perquè puguin disposar dels seus propis equips de protecció emocional.
10. Vetllar per la integració dels professionals que han vist alterada la seva salut, amb adaptacions temporals del seu lloc de treball i/o contemplar possibles re-ubicacions.
Com a conclusió destacar que és un moment oportú per reorientar les estratègies de promoció de la salut i continuar posant en valor l’autocura dels professionals, els equips i les organitzacions.
Foto de Priscilla Du Preez
