Fa aproximadament un any vaig assistir a una formació sobre avaluació de noves tecnologies organitzada per una xarxa d’innovació en salut. Em va sorprendre ja que, com a membre d’una Unitat d’Innovació, no participava en cap procés d’avaluació de noves tecnologies. De fet, quan en una altra experiència professional sí que m’havia dedicat a aquest àmbit, l’àrea d’innovació no hi tenia un rol principal. No ha estat l’única vegada que he assistit a xerrades, formacions o altres esdeveniments relacionats amb diversos camps de la innovació que queien fora de l’abast de la Unitat que formo part. Això m’ha fet preguntar-me en diverses ocasions de què parlem exactament quan parlem d’innovació en salut i quines implicacions té en la gestió de la innovació dins les organitzacions sanitàries. La conceptualització de la innovació en salut no és doncs, una pregunta trivial, sinó que és clau per poder-la incorporar en les estratègies de les organitzacions sanitàries i fer-ne una gestió efectiva.
Què és la innovació?
Al fer una revisió de la literatura no trobem una definició clara i àmpliament acceptada del concepte d’innovació. A mode d’exemple, en la seva revisió sistemàtica sobre la innovació en el sector públic, de Vries et al. troben que el 76% dels articles inclosos en la revisió no ofereixen una definició del concepte innovació.[1]
Després de fer una revisió de la literatura sobre la definició d’innovació en les organitzacions, tenint en compte definicions de diferents disciplines, Baregheh et al. proposen la següent definició: “La innovació és un procés de diverses etapes mitjançant el qual les organitzacions transformen idees en productes, serveis o processos nous o millorats per avançar, competir i diferenciar-se amb èxit en el seu mercat”.[2]
Omachonu i Einspruch, en el seu marc conceptual de la innovació en els sistemes de salut utilitzen la definició d’innovació que proposaven West i Farr (1990) segons la qual la innovació és “la introducció i aplicació intencional en un rol, grup o organització, d’idees, processos, productes o procediments, nous per la unitat rellevant d’adopció, dissenyat per beneficiar de manera significativa a l’individu, al grup o a la societat en general.”[3] Per tant, la innovació no només és una novetat, sinó una novetat per qui l’adopta, i que pretén tenir un impacte positiu o benefici.
De què parlem quan parlem d’innovació en salut?
Quan ens endinsem concretament en l’àmbit de la innovació en salut podem trobar diferents categoritzacions. En aquest article n’abordarem les tipologies i alguns processos en què es pot categoritzar, per tal d’exemplificar que existeixen diferents formes de gestionar-les dins les organitzacions sanitàries.
En la seva revisió de la literatura, Álvarez classifica les innovacions en salut en tres tipologies[4]:
- Innovació en productes: aquelles innovacions relatives a béns o serveis que aporten valor als usuaris.
- Innovació en processos: innovacions en la manera d’oferir el servei.
- Innovació organitzativa: innovacions en l’estructura corporativa i els models de negoci.
Oteo y Repullo coincideixen amb Álvarez en els dos primers tipus d’innovacions en l’àmbit de la salut –en productes i en processos- i divideixen la darrera en dos tipus diferenciats[5]:
- Innovació organitzativa: noves formes d’organització i gestió de les organitzacions; que en realitat són innovacions de procés no tecnològiques.
- Innovació de mercat: posicionament estratègic d’un producte o servei a partir de l’aprofitament de noves tendències del mercat.
Taula 1: Adaptació resumida de la taula “Innovación y Servicios Sanitarios” d’Oteo i Repullo (2003), on s’exemplifiquen els diferents tipus d’innovació a nivell micro, meso i macro.
| Producte | Procés | Organitzatiu i gestor | Mercat i societat | |
| Microgestió: Serveis clínics | Aplicacions de telemedicina | Atenció no presencial | Gestió de temps màxims d’espera | Externalització de productes intermedis |
| Mesogestió: Serveis sanitaris | Noves tecnologies sanitàries | Sistemes d’estandardització de la pràctica clínica | Noves entitats públiques sanitàries de gestió per fundacions, empreses públiques i consorcis | Sistemes de pagament a proveïdors |
| Macrogestió: Sistema de salut i sistema sanitari | Política integral de prestació farmacèutica | Gestió de la targeta sanitària de l’SNS | Descentralització del SNS | Regulació del mutualisme administratiu i entitats col·laboradores |
Per tant, quan parlem d’innovació en salut no hem de pensar només en les innovacions clàssiques de nous productes o serveis, o d’innovacions en els processos mitjançant els quals oferim un servei, sinó també en la innovació en la gestió de les organitzacions i en les innovacions de mercat.
Un altre classificació molt rellevant a l’hora d’entendre la innovació en salut, és aquella que té en compte el grau de maduresa i el cicle de vida d’una tecnologia (o altres tipus d’innovacions). Des del punt de vista de la gestió de la innovació, hi ha dos processos clau que han de tenir en compte les organitzacions sanitàries i que cal diferenciar: la generació d’innovació i l’adopció d’innovació[6]
- Generació d’innovació: tant en l’optimització de processos i serveis, com pel que fa a la creació de nous productes. Dins d’aquesta categoria, s’hi poden trobar diferents activitats que es poden realitzar dins una organització sanitària: transferència de resultats de la recerca desenvolupada pels instituts de recerca biomèdics al mercat, identificació de necessitats no cobertes pel mercat, desenvolupament de noves tecnologies, desenvolupament d’innovacions organitzatives, col·laboracions amb la indústria sanitària per la validació clínica de nous productes o serveis, etc.
Algunes d’aquestes activitats s’acostumen a realitzar en instituts de recerca vinculats al Sistema Nacional de Salut, mentre que altres són més pròpies dels centres assistencials. Per exemple, mentre que la transferència de resultats de recerca a mercat és pròpia dels instituts de recerca, la validació de solucions innovadores requereix de la implicació dels centres assistencials.
- Adopció de la innovació: implementació en les organitzacions o sistemes sanitaris de noves tecnologies que s’ofereixen al mercat. Si bé els processos d’adopció de la innovació, també han de sorgir de necessitats detectades pels professionals de les organitzacions sanitàries, en aquest cas es tracta d’identificar les solucions del mercat que donen resposta a aquestes necessitats. Per una adopció de la innovació eficaç i eficient, s’han de dur a terme avaluacions de noves tecnologies, tant a nivell macro des de les agències d’avaluació com a nivell micro per cada centre sanitari.
Com s’ha de gestionar la innovació dins les organitzacions sanitàries?
Agafant com a exemple alguns hospitals de Catalunya, veiem que existeixen diferents fórmules per gestionar la innovació. Generalment, les unitats d’innovació s’encarreguen de gestionar o donar suport a la gestió de les innovacions en productes i en processos, però no sempre abasten les innovacions organitzatives i/o de mercat. De vegades hi ha projectes d’innovació gestionats directament per algun dels departaments o àrees implicades en el mateix, o reben el suport d’unitats transversals diferents a les unitats d’innovació (ex: una oficina tècnica de projectes). Per altra banda, hi ha hospitals i instituts de recerca vinculats a un hospital que compten cadascun amb una unitat d’innovació diferent (amb funcions diferenciades en base a l’àmbit d’activitat), i d’altres que vehiculen la gestió de la innovació d’ambdós organitzacions a través d’una única unitat d’innovació.
En alguns hospitals les direccions d’innovació s’encarreguen només de la generació d’innovació, mentre que en d’altres tenen també un paper important en l’adopció de la innovació. Cal tenir en compte que les metodologies emprades en els dos tipus de processos són diferents. Mentre que per generar innovació cal un treball en equips dinàmics, flexibles i adaptatius al canvi, que assumeixin riscos[7], per a una adopció eficient de la innovació cal seguir una metodologia estàndard que faciliti la presa de decisions basades en l’evidència.
Conclusions
En definitiva, el concepte d’innovació en la literatura és ampli i divers i sovint no s’explicita o concreta. Pel que fa a la innovació en salut, també és un concepte amb un abast extens. En aquest article hem esbossat diferents tipologies d’innovació en salut, així com dos processos, per exposar que existeixen diferents maneres de gestionar l’ecosistema d’innovació d’una organització sanitària. Tanmateix, qualsevol intent d’una organització de gestionar la innovació i fomentar-la, ha de passar per una estratègia que tingui en compte totes les tipologies i processos que es volen abastar, i que especifiqui quins vehicles utilitzarà per gestionar-los.
Referències
[1] De Vries H, Bekkers V, & Tummers L. (2016). Innovation in the Public Sector: A Systematic Review and Future Research Agenda. Public Administration, 94(1), 146-166. https://doi.org/10.1111/padm.12209
[2] Baregheh A, Rowley J, & Sambrook S. (2009). Towards a multidisciplinary definition of innovation. Management Decision, 47(8), 1323-1339. https://doi.org/10.1108/00251740910984578
[3] Omachonu VK, & Einspruch NG. (2010). Innovation in Healthcare Delivery Systems: A Conceptual Framework. 15.
[4] Álvarez Pulido KL, Serrano Cárdenas LF, Bravo Ibarra ER, Álvarez Pulido KL, Serrano Cárdenas LF, & Bravo Ibarra ER. (2017). INNOVACIÓN EN SALUD: REVISIÓN DE LITERATURA CIENTÍFICA DE LA ÚLTIMA DÉCADA. Dimensión Empresarial, 15(1), 50-69. https://doi.org/10.15665/rde.v15i1.559
[5] Oteo Ochoa LA, & Repullo Labrador JR. (2003). La innovación en los servicios sanitarios; consideraciones desde la perspectiva del Sistema Nacional de Salud español. Revista de Administración Sanitaria Siglo XXI, 1(2), 307-332.
[6] Blanch L, Guerra L, Lanuza A & Palomar G. (2014). Innovación y transferencia tecnológica en ciencias de la salud: Una visión transversal. Medicina Intensiva, 38(8), 492-497. https://doi.org/10.1016/j.medin.2014.04.012
[7] Ferrás X. (2010). Innovación 6.0. El fin de la estrategia. Plataforma Editorial.
