Com s’ha articulat el vincle ètic a les organitzacions sanitàries i què queda per fer són les qüestions que Francesc Torralba aborda a la seva intervenció.
D’entrada, resulta important reconèixer que hi ha un camí desenvolupat per a que l’ètica s’integri a la gestió dels serveis públics de salut. Aquest camí s’estructura en cinc fases:
- La identificació dels valors de l’organització en el seu plantejament estratègic. Els valors són intangibles que inspiren la gestió i la major part d’organitzacions els fan públics.
- El desenvolupament de codis d’ètica i guies de bones pràctiques especialitzades per àrees, on es reconeixen drets i s’exigeixen obligacions, desenvolupats de forma consensuada. Aquests instruments concreten la vida interna de l’organització.
- L’establiment de comitès d’ètica assistencial, d’investigació clínica o de serveis socials. Òrgans consultius de deliberació on hi ha conflictes de valors. Aquests comitès formen part de l’estructura interna.
- La institucionalització de l’oficina de compliance o compliment normatiu. Figura que vetlla i audita l’estat de el codi ètic i respon a la mala praxi. Sol anar acompanyada d’un canal ètic de comunicació.
- La introducció de l’auditoria ètica com a mecanisme d’anàlisi de l’acompliment dels valors i els codis i guies de bones pràctiques.
Tot i que l’auditoria ètica no és una obligació, resulta fonamental perquè l’ètica superi l’estètica i jugui un paper de facto.
