Com ha variat el tipus de visites a l’Atenció Primària abans i durant la COVID-19?

31/05/2021

L’emergència sanitària ha precipitat moltes decisions, sovint preses a cegues i amb lapses de temps molt grans, posant en valor les agències d’avaluació de polítiques sanitàries i els sistemes d’informació, que com més robustos són més fàcil i fidedigna fan la monitorització del sistema sanitari. Entre d’altres, han permès seguir l’evolució de l’activitat en el marc de les restriccions de mobilitat: a data d’avui encara no s’ha recuperat tota l’activitat presencial, tot i que el nombre total de visites és aproximadament un 50% superior al de l’inici de la pandèmia com a resultat del creixent ús de les eines d’atenció no presencial, sobretot consultes telefòniques (Figura 1).

Figura 1. Visites diàries a l’Atenció Primària, per tipus. Mitjana mòbil 7 dies. Catalunya.

Font: SISAP. No inclou caps de setmana ni festius.

En vistes a la recuperació de l’activitat ordinària, és rellevant assenyalar els perfils poblacionals i tipus de diagnòstics que poden haver quedat més desatesos com a conseqüència de la disrupció. En aquest context, un recent estudi realitzat a la Regió Sanitària de Catalunya Central ha utilitzat eines d’anàlisi massiu de dades per identificar els diagnòstics de les visites d’atenció primària que s’han fet més i menys, en relació als períodes 2019 i 2020 (aproximadament abans i durant la COVID) i quantificar aquestes variacions.

Taula 1. Descriptiu de la mostra analitzada

L’hegemonia en l’ús de l’eCAP (Història Clínica de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut) facilita l’anàlisi de la variable d’interès, que és el codi diagnòstic de la visita (patologies actives en el moment de la visita) codificat d’acord amb la classificació internacional CIM-10. S’utilitzen aquests codis com a proxy del motiu de la consulta. Quins perfils de diagnòstics han estat els més perjudicats per la disrupció? En quina magnitud? A continuació es fa un breu comentari dels resultats de l’anàlisi.

La Taula 2 mostra variacions molt significatives (en termes absoluts, d’una mitjana del 24%) sobretot pel que fa als codis diagnòstics relacionats amb els factors que influeixen en l’estat de salut i contacte amb els serveis sanitaris (codis Z00-Z99), que inicialment es van utilitzar per diagnòstics relatius al COVID, i el Diagnòstic de malalties infeccioses i parasitàries (A00-B99), que pràcticament es duplica al 2020. La resta de capítols de codis CIM-10 disminueixen al 2020 en relació al 2019, destacant els relacionats amb la salut mental, que s’han reduït menys que la resta (F01-F99; -3,39%), i les lesions, que es redueixen quasi una quarta part (S00-T88; -26,85%), possiblement degut a la reducció dràstica d’accidents derivats de la menor mobilitat per part de la població durant el confinament. Una anàlisi més profunda (més desagregada), que podeu consultar en el text de referència, mostra que els codis que han presentat una reducció més important han estat algunes patologies cròniques com la hipertensió arterial (I10-I16; -32,73%) o la diabetis mellitus (E08-E13; -21,13%), però també l’obesitat (E65-E68; -48,58%) i les lesions corporals (T14; -33,70%).

Taula 2. Freqüència de diagnòstics visitats abans i durant la COVID-19, ordenats segons la importància de la variació [1]

Intencionadament, aquest és un abordatge descriptiu i sense ànim de ser conclusiu. Vol quantificar les intuïcions dels professionals i servir de base per informar la planificació de la demanda de serveis sanitaris en els propers mesos (p.ex. focalitzar-se en les malalties menys ateses) i inspirar l’anàlisi dels impactes de la COVID-19 sobre la prestació de serveis i la salut dels ciutadans. Cal reforçar l’estudi dels seus efectes de per re-prioritzar un model d’atenció que ja patia molta pressió assistencial abans de la pandèmia: les aproximacions basades amb l’anàlisi de dades massives poden ajudar. En situacions extraordinàries com la viscuda, i en vistes al necessari pla de xoc que caldrà dur a terme per compensar el seu embat, són encara més rellevants.

Podeu llegir l’article sencer aquí


[1] Pes relatiu de la variació d’un codi diagnòstic sobre el total de la variació interanual de tots els codis, en termes absoluts. Podeu visualitzar de forma interactiva els aquetes dades en diversos gràfics disponibles en aquest enllaç. Per a desagregar l’anàlisi per edat, sexe i tipus de visita (mèdiques, d’infermeria, de pediatria, telemedicina, presencial…), podeu fer-ho descarregant aquest arxiu.

Foto de Markus Winkler

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.