Cap a una major integració dels serveis sanitaris a través de les dades massives

27/09/2021

Introducció

El big data, o el que coneixem com a dades massives, es basa en el processament, anàlisi i visualització de grans bases de dades, no necessàriament estructurades, per a la presa de decisions. La gran acumulació de dades, afavorida per la implantació generalitzada de les tecnologies de la informació i la comunicació, està forçant la introducció de les tecnologies associades al big data a tots els àmbits de la nostra societat. Aquestes tecnologies, que ara conflueixen en el temps, són per exemple: la computació en el núvol, que permet accés des de diferents llocs i una gran capacitat d’emmagatzematge a baix cost; la Internet de les Coses —IoT, en anglès—, que recull informació de tots els entorns, en qualsevol format i moment; l’analítica de dades massives —big data analytics—, que permet generar nou coneixement, i, finalment, la Intel·ligència Artificial (IA), que engloba aquells sistemes capaços d’analitzar el seu entorn i decidir —amb cert grau d’autonomia— amb la finalitat d’assolir objectius específics.[1]

Oportunitats a nivell dels ciutadans, els professionals i el sistema sanitari

Totes aquestes tecnologies aplicades a l’àmbit sanitari ens ofereixen un munt d’oportunitats per avançar cap a una atenció més integrada, la qual cosa ens permetrà fer el sistema més sostenible, alhora que ens ajudarà a millorar el coneixement i per tant també a millorar els resultats en salut.

En aquest sentit, per exemple, l’elaboració de models predictius podria ajudar-nos a identificar, de forma molt prematura, l’aparició de complicacions en malalts crònics. També ens permetria avançar-nos als efectes dels tractaments proposats sobre cada pacients de forma més individualitzada, o a fer pronòstics en funció de les característiques dels pacients, tenint en compte el seu entorn i les seves preferències. El coneixement dels patrons de comportament dels malalts, o del funcionament de les organitzacions, ens pot ajudar a avançar en alertes, i, en conseqüència, a reduir riscos, així com proposar tractaments i abordatges més personalitzats.[2] Tota aquesta informació compartida entre els nivells assistencials d’una mateixa població de referència, ha de conduir, invariablement, a oportunitats de millora en la coordinació i atenció dels malalts.

Altres oportunitats específiques per una atenció més integrada, podrien ser, per exemple el suport compartit en els processos diagnòstics, la identificació de duplicitats en les proves diagnòstiques o pràctiques de poc valor, la millora en la coordinació dels processos transversals, les millores en la comunicació entre professionals de diferents nivells assistencials o amb els propis pacients, la qual cosa millora l’experiència, tant dels pacients com dels propis professionals.

Dificultats i reptes tecnològics

Segons l’informe SEIS de 2020, la inversió en TIC del sistema sanitari espanyol no arribava al 1,3% del total de la despesa sanitària.[3] Si afegim els problemes en la implantació universal de l’historial electrònic de salut, la necessitat d’integració de la informació derivada (amb formats, sovint, difícils de manegar), la quantitat d’informació no estructurada generada en el nostre sistema de salut, la manca de mesures que puguin garantir la qualitat de les dades, així com les mesures tècniques i legals necessàries per compartir dades de manera segura i amb garantia de privacitat, ens adonarem que ens queda un llarg camí per recórrer amb uns recursos limitats.[4] Un altre aspecte rellevant és el de tenir en compte que cal insistir en sistemes de registre i documentació que no suposin un esforç extra per als professionals, alhora que aportin valor per aquests, en temps real, i que pugui incentivar la voluntat d’ampliar i millorar la qualitat d’aquests registres. I, finalment, tenir en compte que la indústria de les empreses tecnològiques és una part important que cal integrar en les propostes (com ho és, al seu torn, les farmacèutiques en tot el que té a veure en la planificació dels recursos sanitaris). Cal consensuar estratègies per sumar esforços i per no progressar des d’universos paral·lels.

Una proposta viable

Per fer tot això possible, tanmateix, cal un aspecte preliminar i és el de comunicar la necessitat del canvi.

Els ciutadans han de prendre consciència que el sistema sanitari és un gran valor de la nostra societat, a més de ser un dels elements més importants per la cohesió social. Valorar-lo és fer-lo sostenible, avançant en l’autocura, i buscant millores en la qualitat de vida de tothom (infants, malalts crònics, dones i col·lectius vulnerables, persones amb fragilitat, etc.).

Els professionals han de prendre consciència que el sistema sanitari constitueix un conjunt únic on tot està interrelacionat, de manera que no té sentit viure en un microsistema aïllat de la resta. Es necessari aprofundir en els veritables resultats d’allò que fem, en quant a l’impacte real en la qualitat de vida dels pacients, així com en els recursos esmerçats.

Les institucions han de perdre la por a la transparència de les dades i la compartició de les mateixes, en un exercici per fer-les més obertes alhora que més orientades a la col·laboració entre elles, com a única via d’assolir transformacions que impactin en la ciutadania. Si tots els actors coincideixen en la necessitat del canvi, serà més fàcil justificar inversions i avançar en la formació necessària per ciutadans i professionals. Si tothom ho veu necessari i se sent preparat, el canvi es produirà.


Referències

[1] European Commission. «Communication from the Commission to the European Parliament, the European Council, the Council, the European economic and social committee and the Committee of the Regions: Artificial Intelligence for Europe». COM (2018) 237 final.

[2] Martínez JM, «Big Data: aplicación y utilidad para el sistema sanitario» Farm Hosp. 2015; 39 (2): 69-70.

[3] García C, Martínez F, Alvarez A. Indice SEIS 2020

[4] Menasalvas E, Gonzalo C, Rodríguez-González A. «Big Data en salud: Retos y oportunidades». Revista Economía Industrial. 2017;405:87-97.

Foto de Fabio Ballasina

Comparteix:

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.