Durant anys, la Intel·ligència Artificial (IA) semblava un concepte reservat a congressos, articles futuristes i debats sobre “com serà la medicina del demà”. Doncs bé: aquest “demà” ja és aquí. L’informe del Nuffield Trust “How are GPs using AI? Insights from the front line” (2025) mostra que gairebé tres de cada deu metges de família al Regne Unit ja utilitzen IA en la seva consulta diària.[1] No és un projecte pilot experimental ni un pla de futur: és una realitat quotidiana que, a poc a poc, està transformant l’Atenció Primària.
I el més interessant és que aquesta revolució no comença per algoritmes diagnòstics complexos, sinó per quelcom molt més pragmàtic que fins ara, encara que pugui semblar sorprenent, no hem estat capaços de resoldre: reduir la càrrega burocràtica de les consultes. La IA s’està utilitzant per transcriure notes clíniques, resumir cursos clínics, redactar informes, gestionar derivacions o ordenar agendes; en el fons, la IA està assumint aquella feina silenciosa però esgotadora que durant anys ha saturat les consultes i ha omplert els equips d’Atenció Primària de tasques amb molt baix valor.
I quina conseqüència té tot això sobre els professionals? Doncs l’impacte directe és que els professionals aconsegueixen recuperar temps; temps que poden dedicar a mirar el pacient en lloc de la pantalla, a escoltar amb atenció i sense presses, a reflexionar sense interrupcions. Aquest temps clínic de qualitat no només millora la relació amb el pacient, sinó que també permet als metges exercir el seu raonament clínic amb més claredat i menys pressió, afavorint una atenció més humana i reflexiva.
Paradoxalment, molts professionals descriuen l’impacte de la incorporació de la IA en termes molt humans: menys hores al final del dia dedicades a tasques burocràtiques, menys cansament acumulat i menys sensació d’estar atrapat en tasques repetitives. I és precisament aquest canvi de focus —de la burocràcia a la persona— la major oportunitat de totes.
D’altra banda, la IA també està començant a convertir-se en una eina d’aprenentatge: en un entorn d’alta pressió assistencial, disposar de suport formatiu accessible i ràpid no és menor; per als professionals joves, residents o metges acabats d’incorporar, pot ser un recurs valuós per preparar casos, consultar recomanacions o revisar guies; per a aquells que fa més temps que exerceixen, facilita mantenir-se al dia sense afegir més càrrega fora de l’horari laboral.
Tanmateix, aquesta adopció creixent també comporta reptes que convé abordar amb realisme. L’informe subratlla preocupacions clares: qui respon si la IA s’equivoca?, com es protegeixen les dades clíniques?, què passa si el sistema genera informació incorrecta o imprecisa? A aquests desafiaments s’hi suma un altre d’important: la desigualtat. Les consultes situades en àrees més desfavorides solen tenir menys accés a aquestes eines, cosa que podria amplificar bretxes existents si no s’actua de manera planificada i equitativa des d’una perspectiva de sistema.
La manca de formació estandarditzada és un altre punt crític. Molts professionals estan utilitzant IA sense haver rebut instruccions formals sobre bones pràctiques, riscos, privacitat o responsabilitat. Això posa de manifest la necessitat de desenvolupar marcs comuns, regular-ne l’ús i oferir formació accessible perquè tots els professionals puguin utilitzar aquestes eines amb seguretat.
En qualsevol cas, si mirem cap al futur, el potencial és enorme: una integració real entre la IA i la història clínica electrònica permetria automatitzar la documentació, suggerir codis diagnòstics, generar informes complets o facilitar la continuïtat assistencial sense duplicar informació. Els sistemes de sol·licitud de cita prèvia podrien ajudar a prioritzar de manera més eficient, millorar l’accés i reduir la pressió a les unitats d’atenció al ciutadà —un àmbit tradicionalment saturat. També podríem veure avenços significatius en prevenció personalitzada, amb missatges adaptats a cada pacient, a través de recordatoris i recomanacions basades en el risc individual.
Sobretot, convé recordar que la IA ha de ser un mitjà, no una finalitat. El seu valor real estarà a reforçar el tracte humà i proper de l’Atenció Primària, no a convertir-la en un sistema més ràpid, però més fred. Si la IA aconsegueix que el professional miri menys la pantalla i més la persona, que arribi al final del dia menys esgotat i que el pacient se senti millor atès, aleshores haurà complert el seu propòsit.
Encara que la IA no és una cura màgica per a tots els problemes estructurals de l’Atenció Primària, pot ser una gran aliada; és a les nostres mans aprofitar-la amb criteri, ètica i visió. Fer-ho bé podria marcar una diferència enorme en com cuidem, com treballem i com sostenim un dels pilars fonamentals del sistema sanitari.
Referències
[1] How are GPs using AI? Insights from the front line. https://www.nuffieldtrust.org.uk/research/how-are-gps-using-ai-insights-from-the-front-line