Si volguéssim fer servir la metàfora de l’iceberg per il·lustrar el que estem vivint amb la intel·ligència artificial (IA) a salut, hauríem de redibuixar-ne l’escala. La punta visible, que ara contemplem, no és res comparada amb el que emergirà.
En un horitzó de dos o tres anys, veurem com la IA deixarà de ser només generativa per esdevenir pràcticament general, superant les funcions actuals i integrant-se de ple en tasques clíniques complexes. Es preveu que la barrera de l’accés a dades personals es podrà superar mitjançant la combinació de dades sintètiques i mètodes avançats d’anonimització. Podrem simular escenaris assistencials sencers, generar protocols d’investigació, i disposar d’agents intel·ligents capaços d’optimitzar qualsevol procés diagnòstic. La gestió humana, tal com l’entenem avui, quedarà desbordada per la velocitat, precisió i capacitat d’aprenentatge dels nous sistemes. Els foundation agents (agents cognitius de propòsit general) estan evolucionant cap a sistemes capaços de generar coneixement i de coordinar-se entre ells, simulant una arquitectura inspirada en el cervell humà.[1]
El que avui veiem de la IA és la punteta de l’iceberg. El gruix del canvi ens espera sota l’aigua, i cal començar a submergir-nos abans que ens arrossegui.
La transformació tecnològica no serà un espai exclusiu de les Big Tech, que prou feina tindran en la seva cursa pels grans models d’IA. Els serveis de salut que actuïn amb visió podran no només fer millor la seva feina i oferir oportunitats als seus professionals, sinó convertir-se en productors d’intel·ligència aplicada. L’avantatge competitiu vindrà de saber connectar coneixement clínic amb capacitat tècnica i sobretot saber-la implementar i mantenir.
Ara som a la fase de l’automatització parcial, amb entorns híbrids, on màquines i persones col·laboraran. Però no sabem on serà el límit; els nous sistemes d’IA són dinàmics, interconnectats i capaços de modificar-se a si mateixos. Aquestes capacitats converteixen la reforma dels processos de salut en una oportunitat estratègica sense precedents. Per concretar però, cal que els professionals de salut estiguin preparats per entendre, integrar i governar la IA des de dins.
Ens trobem en un moment crític. La pregunta és: en som prou conscients? Entenem que estem davant d’una anomalia de les que tant sols passen en segles? Alguns responsables institucionals veuen perfectament el canvi de paradigma, però la inèrcia burocràtica amb què han de lluitar és encara molt feixuga. Disposem d’un actiu potentíssim: un col·lectiu de professionals de salut amb vocació, coneixement del territori i domini de la pràctica clínica real. Si es doten d’eines d’IA i es formen per utilitzar-les amb criteri, el sistema de salut pot deixar de ser només un receptor de tecnologia i passar a liderar innovació aplicada des de la base.
És molt urgent desplegar un programa de formació pràctica en IA per a tot el personal sanitari —metges, infermeres, gestors i tècnics— que permeti activar la nova onada d’innovació[2]. El futur de la IA en salut dependrà menys de la tecnologia i més de la capacitat col·lectiva d’aprendre i posar en circulació el nou coneixement. La clau és fer-ho amb rapidesa i determinació. Cometrem l’error de deixar passar l’oportunitat?
Referències
[1] Liu B, et al. (2025). Advances and Challenges in Foundation Agents: From Brain-Inspired Intelligence to Evolutionary, Collaborative, and Safe Systems.
[2] World Economic Forum. (2025). Future of Jobs Report 2025. https://www.weforum.org/reports/the-future-of-jobs-report-2025
Foto de Christian Pfeifer