En un estudi dut a terme al Regne Unit i publicat recentment[1], s’analitza la prescripció per comprendre la prevalença i patrons de desprescripció en pacients en fase terminal. Es van avaluar sis classes principals de medicaments preventius per determinar com es prenen les decisions clíniques en l’etapa final de la vida. La desprescripció es va observar en un nombre reduït de pacients. Els medicaments més freqüentment desprescrits van ser els antihipertensius, seguits dels antiagregants i els antidiabètics.
Els resultats de l’estudi de Hickman i col·laboradors suggereixen que la desprescripció no és una pràctica comuna en pacients amb pronòstic terminal, cosa que podria contribuir a una menor qualitat de vida en els darrers mesos de vida. Subratllen una manca de guies específiques que podria estar perpetuant una càrrega innecessària de medicaments a l’atenció pal·liativa.
Comentari crític
Els pacients amb múltiples malalties cròniques solen experimentar una qualitat de vida reduïda, mals resultats de salut i més mortalitat. A més, la polifarmàcia, definida com a ús de cinc o més medicaments, està associada amb interaccions farmacològiques adverses, augment de la càrrega de medicaments i baixa adherència al tractament. La complexitat del tractament moltes vegades dificulta l’adherència, cosa que pot comprometre l’eficàcia del tractament. La desprescripció de medicaments preventius en pacients pal·liatius amb múltiples malalties cròniques és crucial en l’optimització de la cura al final de la vida.
A la pràctica clínica, l’atenció a pacients amb múltiples malalties cròniques i la necessitat d’abordar episodis aguts sovint releguen a un segon pla la farmacovigilància i la desprescripció. Això és perquè les guies clíniques per a malalties específiques no sempre consideren el context de múltiples patologies. Tot i això, en pacients en fase terminal, és essencial equilibrar els riscos de la inèrcia terapèutica amb els del sobretractament. La desprescripció en aquests casos implica la retirada de medicaments innecessaris per tal de minimitzar la polifarmàcia i millorar la qualitat de vida. Tenir com a estratègia els objectius quant a valor que es pretenen obtenir són crucials. Bàsicament, es tracta de centrar-se en allò important. En aquest cas, la prioritat és el confort i el control de símptomes.
Tot i la creixent atenció sobre la desprescripció, hi ha poca evidència sobre el seu impacte. El model biomèdic predominant fomenta la prescripció seguint guies de malalties individuals, sense considerar les comorbiditats dels pacients, la presa de decisions compartida i amb resistència a suspendre tractaments iniciats per altres professionals.
Reduir o suspendre medicaments potencialment nocius ofereix beneficis tant pel pacient com pel sistema de salut. No obstant això, hi ha nombrosos obstacles, com la manca de guies basades en evidència i la preocupació sobre la seguretat de la desprescripció. Algunes revisions sistemàtiques identifiquen barreres tant des de la perspectiva dels professionals de la salut com des dels pacients i els seus familiars. Mentre els pacients i familiars solen estar disposats a reduir la càrrega farmacològica, els professionals, especialment els metges, mostren més reticència, particularment pel que fa a la desprescripció de medicaments preventius. A més, els temors legals davant de possibles efectes adversos després de la retirada d’un medicament reforcen aquesta resistència.
Els professionals sanitaris s’enfronten a importants desafiaments a la fase terminal a causa de la incertesa clínica, la manca de directrius específiques i la complexitat dels objectius terapèutics. La presa de decisions sobre desprescripció s’ha de fer de manera individualitzada, considerant les preferències i els valors del pacient i els seus familiars de manera integral. Malgrat l’interès creixent per la desprescripció, especialment en pacients amb malalties avançades, l’evidència sobre la freqüència d’aquestes intervencions continua essent limitada, en particular pel que fa als medicaments preventius utilitzats per a condicions cròniques.
Conclusió
En pacients amb múltiples malalties cròniques, la polifarmàcia impacta negativament la qualitat de vida i augmenta la mortalitat. La desprescripció, crucial en cures pal·liatives, enfronta barreres com la manca de guies i la resistència de professionals, malgrat els beneficis potencials per al pacient i el sistema de salut. Centrar-se en el confort i el control de símptomes és prioritari al final de la vida.
Referències
[1] Hickman, E., Gillies, C., Khunti, K., & Seidu, S. (2025). Deprescribing of preventive medications in palliative care patients living with multiple long-term conditions in their final 12 months of life: A retrospective cohort Clinical Practice Research Datalink study. Primary care diabetes, S1751-9918(25)00078-6. Advance online publication. https://doi.org/10.1016/j.pcd.2025.03.005
Foto de Michał Parzuchowski