Un dels aprenentatges en la gestió de la Covid-19 amb més voluntat d’arrelament és el de l’empoderament als professionals. Sovint, però, s’interpreta com una reivindicació corporativista i es contraposa al valor del lideratge a les organitzacions.
L’empoderament no és sinòmim d’individualisme. L’empoderament no és un procés unidireccional, ni paternalista, ni reivindicatiu, ni jeràrquic. Ningú empodera ningú ni salva ningú. És el resultat d’un procés d’interacció, d’una nova manera de liderar les organitzacions basada en el desenvolupament de la confiança i de les capacitats de decisió, individual i col.lectiva.
L’empoderament no és un concepte nou. Va néixer als anys seixanta, en les lluites d’alliberament de l’opressió, i en el treball d’educació popular de la mà de Paulo Freire. L’empoderament s’associava a donar veu als col.lectius vulnerables, especialment a les dones. Progressivament s’ha traslladat a la gestió empresarial i el desenvolupament personal sota el concepte de “procés multidimensional de caràcter social en on el lideratge, la comunicació, i els grups autodirigits, reemplacen l’estructura piramidal mecanicista per una estructura més horitzontal on la participació de tots i cadascun dels individus dins d’un sistema, formen part activa del control del mateix per tal de fomentar la riquesa i el potencial del capital humà, tot el que posteriorment es veurà reflectit no només en l’individu sinó també en la mateixa organització”.
Amb la sacsejada de l’impacte de la gestió del coronavirus cal posar en valor el lideratge col·laboratiu i transformacional i la gestió professionalitzada
Apostar per aquest model de lideratge col·laboratiu vol dir respectar la cadena d’empoderament a tot els nivells, així com l’aportació de valor de tots i cadascun dels agents que en forment part. Els parlaments han de respectar als governs, els governs han de respectar les organitzacions i agents socials, els consells d’administració als equips directius, els equips directius als professionals, i tots als ciutadans o destinataris dels serveis. És l’empoderament basat en un objectiu comú, la confiança, el coneixement, l’humanisme i la gestió professionalizada la que construeix i dona servei.
L’empoderament va molt més enllà de l’atorgament de privilegis o de poder, imposa responsabilitat. Exigeix el desenvolupament de capacitats per decidir, tenir accés a la informació i als recursos per prendre una decisió apropiada, habilitat per exercir assertivitat en la presa de decisions col·lectives, comptar amb un pensament positiu i l’habilitat per fer canvis, habilitat per aprendre i millorar, així com per canviar les percepcions per mitjans democràtics.
L’empoderament responsable requereix d’organitzacions flexibles i capacitat de gestió, reconeixement professional i exigència de resultats, mecanismes d’interacció que afavoreixin la presa de decisions informada i el treball en equip.
En definitiva, una cultura organitzacional madura que va molt més enllà de reivindicacions de presència als òrgans de govern o de desplegament burocràtic d’òrgans de participació. L’apoderament transversal és molt més exigent.
“Mai es pot resoldre un problema pensant de la mateixa manera amb la que s’ha creat”
Albert Einstein
Aprofitem la sacsejada de l’impacte en el govern i la gestió de la Covid-19 per posar en valor les organitzacions, el lideratge col·laboratiu i transformacional i la gestió professionalitzada. Recuperem i incentivem el valor de l’ètica de la bona gestió dels recursos i dels serveis públics en allò que importa a la gent: resultats en termes de salut i qualitat de vida, accessibilitat, seguretat, eficència i satisfacció. Si aquest és l’objectiu que compartim, només hi ha una manera d’assolir-lo: respectar la cadena d’empoderament interactiu des d’un lideratge estratègic en que tots en sentim coresponsables dels resultats.
El nostre sector té les bases per a fer-ho, els resultats ho avalen, i la Covid-19 ha posat una vegada més sobre la taula les fortaleses i les febleses dels models i instruments de gestió. Superem les zones de confort, apostem pel lideratge col.laboratiu, exigim i exigim-nos els canvis transformacionals que hem de fer, siguem generosos en donar espai a nous lideratges, i legitimem plegats davant la societat un canvi en les bases d’un debat demagògic que acaba donant cobertura a resistències interessades que poden acabar limitant la capacitat de resposta a les necessitats presents i futures en la millora de la salut i el benestar de les persones.
