El passat 29 de gener, el diari britànic “The Sunday Telegraph”, obria la primera pàgina amb aquest titular “Els hospitals a domicili planegen salvar el National Health Service”. L’article feia referència a la greu crisi del sistema de salut, amb altíssima pressió de pacients crònics a urgències i a tot el sistema, que des de fa uns mesos està posant en tensió un dels models més consolidats i estudiats del món. Segurament al Regne Unit, on, des de fa temps són pioners en l’atenció sanitària i social al domicili, tot i que amb una implementació molt parcial i fragmentada, l’objectiu de maximitzar aquest tipus de serveis és concret.
En el nostre entorn, al costat de la fórmula més tradicional de l’hospitalització a domicili d’aguts, que, per fi, es va consolidant als nostres hospitals (p.ex. Hospital Vall d’Hebron o Hospital Clínic, apareixen altres formules que estan demostrant molt bons resultats i aportacions al sistema de salut. Fa unes setmanes, amb el nostre grup de recerca REFiT Barcelona, del Parc Sanitari Pere Virgili i Vall d’Hebron Institut de Recerca vam publicar un article sobre l’Hospital a Domicili Integral Geriàtric (HADIG) a la revista científica Journal of the American Medical Directors (JAMDA).[1]
Es tracta d’un model polivalent que compagina atenció aguda i post-aguda a persones grans amb malalties cròniques i complexitat, que té la possibilitat, amb un mateix equip, d’agilitzar altes des dels hospitals d’aguts com de prevenir ingressos en pacients derivats des d’atenció primària o des d’urgències. És certament un model pioner a Catalunya, del qual ja havíem comentat aspectes pilot al post “L’hospital a casa, el repte del sistema integrat que ve”.
Actualment el Parc Sanitari Pere Virgili té 45 llits estables d’HADIG, que equival a tres equips, més un quart actiu durant l’hivern (PIUC), per un total de 60 llits. La falta d’estructura física en permet una ampliació més ràpida en cas de necessitat. L’article descriu la seva estructura i funcionament, la seva evolució històrica des del inici (2018), amb un creixement progressiu d’activitat durant la pandèmia, així com els principals resultats en salut.
Alguns aspectes centrals:
- Es tracta d’un model substitutiu de l’atenció intermèdia (“sociosanitària”), que permet realitzar atenció subaguda i rehabilitació geriàtrica (o “convalescència”) al domicili.
- L’equip és integrat per metgesses (geriatres), infermeres, fisioterapeutes i terapeutes ocupacionals, treballadores socials, que es desplacen majoritàriament en cotxe, amb el suport, en remot, de farmacèutic clínic i logopeda (que realitza alguns tractaments a distància de pacients amb afàsia).
- Es realitzen analítiques de rutina i urgents, ECG i en alguns casos ecografies, més RX, desplaçant el pacient.
- La cobertura horària és de 13 hores (8-21h) per set dies a la setmana; durant la nit, el pacient és “connectat” a la guàrdia mèdica de l’hospital.
Principals resultats:
- Amb la pandèmia de COVID-19, es van incrementar els ingressos mèdics (amb patologies cròniques descompensades i davallada funcional relativa) i post-aguts (ictus donats d’alta en pocs dies des de les stroke units), també amb més síndromes geriàtriques, com alteracions de la marxa i immobilitat, amb reducció dels ortopèdics i post-quirúrgics, degut al canvi d’activitat dels hospitals, en una primera fase, i a la reducció de l’accessibilitat als mateixos per part de la primària.
- No obstant el canvi de perfil, la millora funcional i la mortalitat van romandre estables.
Valorant el conjunt dels 688 ingressos des del 2018 al 2021:
- Va haver-hi un increment molt important de les derivacions des d’atenció primària (fins al 45% del total dels ingressos). Això suggereix que, tot i que a nivell ideològic hi pugui haver discussió sobre el creixement de diferents serveis especialitzats al domicili, l’HADIG és un suport vàlid per a l’atenció primària de salut, amb la qual, de fet, existeix un marc de col·laboració i comunicació molt fluid i satisfactori per les dues parts, a nivell de professionals.
- Els pacients que venen des del domicili (”trajectòria d’evitament d’ingressos”), comparats amb l’alta precoç des dels hospitals, eren més complexos (més ulceres cutànies, dèficits auditius i sensorials, pitjor estat funcional a l’ingrés…), amb una probabilitat de recuperació funcional lleugerament reduïda, però sense diferències en mortalitat.
Reptes:
- Per ser admesos a l’HADIG (com a qualsevol tipus d’hospital a domicili) la persona ha de tenir certa estabilitat clínica i un/a cuidador/a vàlid/a. De fet, els geriatres britànics utilitzen l’acrònim DAT (el/la pacient ha de poder, per si sol o via cuidador, beure i anar al lavabo – “drink and toilet” – i la situació ha de ser lo suficientment estable per rebre una visita de professional al dia (“once a day”). Si hi hagués la possibilitat d’activar suport social transitori, més persones es podrien beneficiar de l’HADIG.
- El desplegament de tecnologia (telemedicina, telerehabilitació…) millorarà progressivament la feina dels professionals.
L’HADIG ja fou inclòs en el document de model de HAD del CatSalut. La societat anglesa de geriatria publica una guia molt útil per a la implementació de fórmules domiciliàries. Tot i així, la seva implementació, que va in crescendo, és encara tímida, i, pel que en sabem, limitada a Badalona (BSA) i Reus (Hospital de Sant Joan), a part de Barcelona. Ara falta que la cartera de serveis i les formules de contractació en permetin l’equitat d’accés a tots els ciutadans, en marcs d’atenció integrada social i sanitària reals.
Referències
[1] Inzitari, M., Arnal, C., Ribera, A., Hendry, A., Cesari, M., Roca, S. and Pérez, L.M., 2023. Comprehensive Geriatric Hospital At Home: adaptation to referral and case-mix changes during the COVID-19 pandemic. Journal of the American Medical Directors Association, 24(1), pp.3-9.
