Comparteixo algunes dades de l’informe que val la pena ressaltar:

1. Fragmentació i dependència externa

L’anàlisi de l’Observatory revela un ecosistema altament heterogeni, tant en maduresa tecnològica com en capacitat industrial. La fragmentació regulatòria i de mercat continua sent el principal fre estructural: els proveïdors europeus operen majoritàriament en mercats nacionals, amb escassa expansió transfronterera i dificultats per escalar models de negoci basats en dades, interoperabilitat o economies de xarxa.

La dependència de proveïdors no europeus —especialment en IA clínica, ciberseguretat i genòmica— planteja riscos per a l’autonomia estratègica i limita la capacitat de la UE per capturar valor afegit en tecnologies crítiques. Aquesta dependència es veu reforçada per l’asimetria en inversió: entre 2019 i 2024, la inversió nord-americana en salut digital va triplicar l’europea, fet que accelera la bretxa en capacitats avançades.

2. Maduresa tecnològica: IA diagnòstica com a punta de llança, bessons digitals com a aposta estratègica

L’anàlisi de maduresa basada en TRL mostra una clara jerarquia tecnològica:

• IA diagnòstica: tecnologia més madura, amb una adopció prevista propera al 80% el 2029. El seu desplegament massiu anticipa un impacte directe en la productivitat clínica, la precisió diagnòstica i la reducció de la variabilitat.
• Plataformes avançades d’atenció virtual i sistemes d’alerta d’infeccions basats en IA: avancen cap a desplegaments a gran escala, impulsats per la pressió assistencial i la necessitat de models híbrids d’atenció.
• Bessons digitals humans: malgrat la seva baixa adopció actual, presenten una projecció excepcional. Més de la meitat dels proveïdors sanitaris preveu adoptar-los abans de 2029, fet que indica una forta disposició del sistema a integrar models computacionals del pacient quan existeixin marcs reguladors i evidència clínica suficient.
• Biosensors avançats: encara en fases primerenques, però amb potencial per transformar la monitorització contínua i la medicina preventiva.

La IA emergeix com a habilitador transversal: el 94% dels proveïdors sanitaris ja la utilitza o planeja utilitzar-la. Tanmateix, la seva aplicació continua concentrada en casos clínics, mentre que àrees operatives —logística, automatització, optimització de fluxos— romanen infrautilitzades, fet que limita l’impacte sistèmic.

3. Impacte econòmic: tecnologies amb capacitat real d’alleujar la pressió financera del sistema

La modelització econòmica de l’informe aporta una visió quantitativa del potencial d’estalvi associat a cinc tecnologies clau. Els resultats mostren que la salut digital no només millora els resultats clínics, sinó que pot contribuir de manera significativa a la sostenibilitat financera del sistema sanitari europeu.

Destaquen tres tecnologies amb més impacte econòmic net: els Clinical Decision Support Systems (CDSS), l’anàlisi automatitzada d’imatges mèdiques i les plataformes de salut mental, i dues amb gran potencial: els bessons digitals humans i la genòmica avançada.

Conclusió

Les recomanacions de l’informe convergeixen en un objectiu central: crear un mercat europeu de salut digital més integrat, interoperable i capaç d’escalar tecnologies crítiques.

Aquest informe ofereix una base sòlida per orientar l’acció pública en un moment en què la salut digital s’ha convertit en un vector estratègic de competitivitat, resiliència i sostenibilitat. Les seves conclusions apunten a tres implicacions clau:

• La salut digital no és només una eina clínica, sinó un actiu econòmic i geoestratègic.
• La fragmentació és el principal fre estructural, i només la integració del mercat permetrà capturar el valor econòmic i clínic estimat.
• Europa ha d’accelerar la inversió en tecnologies crítiques per evitar ampliar la bretxa amb els Estats Units i l’Àsia-Pacífic.

Referències

[1] Observatory for digital health technologies in Europe. Exploring Europe’s Digital Health Landscape: Market Dynamics and Economic Impact. Final Report. European Commission, January 2026. https://op.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/aa586f9d-1cfa-11f1-8c3a-01aa75ed71a1

Foto de Antoine Schibler

La entrada La carrera de la UE en la salut digital se publicó primero en Observatori La gestió importa.

El que vull argumentar aquí és que la transformació digital no és merament una actualització tecnològica. És el punt de convergència — el pont que finalment pot fusionar l’aspiració clínica de l’atenció centrada en les persones amb les expectatives viscudes del consumidor modern. I que aquesta convergència, quan es produeix, ho canvia tot en la manera com organitzem i prestem l’atenció.

Dues forces, un destí

El Marc de l’Organització Mundial de la Salut sobre Serveis de Salut Integrats i Centrats en les Persones, publicat el 2016, va establir cinc estratègies interdependents: empoderar i implicar les persones i les comunitats, coordinar els serveis dins i entre sectors, reorientar el model d’atenció, reforçar la governança i la rendició de comptes, i crear un entorn facilitador. Va ser — i continua essent — una visió poderosa. Però va ser dissenyada en un món en què el pacient era en gran mesura passiu, agraït per l’accés, tolerant amb l’espera i poc familiaritzat amb el que podria significar un disseny de serveis realment fluid.

Aquest món ja no existeix.

Avui els ciutadans porten a la butxaca dispositius que els permeten reservar vols en segons, seguir enviaments en temps real i comparar ressenyes de restaurants entre ciutats. Quan aquests mateixos ciutadans entren al sistema sanitari, es troben amb itineraris fragmentats, llistes d’espera opaques i buits de comunicació que serien inacceptables en qualsevol altra indústria de serveis. No és una queixa generacional. És un desajust estructural entre com s’organitza l’atenció i com les persones esperen ara interactuar amb serveis complexos.

El consumisme sanitari de vegades es desestima com una intrusió neoliberal en un àmbit que hauria d’estar governat per la necessitat clínica, no per la lògica de mercat. Entenc la preocupació, però crec que no capta el punt central. L’impuls consumista en la sanitat no tracta principalment de l’elecció per si mateixa. Tracta de transparència, conveniència, personalització i autogestió — valors que s’alineen notablement bé amb el mateix marc de l’OMS. El pacient que exigeix accés digital a la seva història clínica és també el pacient que vol estar empoderat. El ciutadà que compara resultats entre hospitals és també el ciutadà que espera rendició de comptes.

La tensió entre aquestes dues forces és, en molts sentits, una il·lusió. La seva convergència és natural. Però requereix un catalitzador.

El digital com a pont

Aquest catalitzador és la transformació digital — no en el sentit estret de comprar programari, sinó en el sentit més profund de redissenyar com flueix l’atenció al voltant de les persones i no al voltant de les institucions.

Considerem tres dimensions d’aquest pont. La primera és el que cada vegada més s’anomena la porta digital d’entrada: una interfície única i intuïtiva a través de la qual els ciutadans poden accedir a tots els serveis de salut, des de la sol·licitud de visites fins a la consulta de resultats, des de la comunicació amb el seu equip assistencial fins a la gestió de malalties cròniques. Les millors aplicacions de consum ens han ensenyat que un punt d’entrada unificat redueix la fricció i augmenta la implicació. La sanitat ha estat lenta a aprendre aquesta lliçó, però aquells que ho han fet — per exemple, l’ambició de NHS England de convertir l’NHS App en una porta digital integral abans del 2028 — estan veient resultats tangibles.

La segona dimensió és l’atenció predictiva i impulsada per la intel·ligència artificial. L’Intelligent Patient Navigator (KPIN) de Kaiser Permanente utilitza aprenentatge automàtic per reforçar la presa de decisions clíniques, assolint un 97,7% de precisió en la detecció d’alertes crítiques i evitant aproximadament 520 morts a l’any. No es tracta que la tecnologia substitueixi els clínics. Es tracta que la tecnologia permeti anticipar necessitats en lloc de simplement reaccionar-hi — un canvi del tractament episòdic a la prevenció contínua i personalitzada.

La tercera dimensió són els ecosistemes connectats — trencar els silos de dades que han definit durant molt temps la informàtica sanitària. Quan el metge d’atenció primària, l’especialista hospitalari, la infermera comunitària i el mateix pacient veuen el mateix registre longitudinal, alguna cosa fonamental canvia. El pacient deixa de ser un conjunt passiu de derivacions i esdevé el node central de la seva pròpia xarxa d’atenció. Cleveland Clinic ho va entendre aviat. Va ser el primer gran centre mèdic acadèmic a nomenar un Chief Experience Officer, i ha construït tota la seva estratègia digital al voltant del que anomena “empatia digital”: utilitzar la tecnologia no per distanciar l’atenció, sinó per fer-la més humana.

Del concepte a la pràctica: el cas de l’ULS Coimbra

Les abstraccions són útils, però la transformació sanitària té lloc en indrets concrets, amb poblacions específiques i sota restriccions determinades. A l’ULS Coimbra, on vaig exercir com a director executiu, hem treballat per traduir aquesta convergència en realitat operativa.

L’ULS Coimbra és un sistema integrat de provisió que dona servei a una població amb un índex d’envelliment de 250 — significativament per sobre de la mitjana nacional de 182. Donem feina a més de 10.000 treballadors, operem vuit hospitals i 69 unitats d’atenció primària, i realitzem més de 2,5 milions de consultes mèdiques a l’any, més d’una cinquena part de les quals ja es duen a terme de manera remota. Realitzem 66.000 cirurgies anuals, el 70% de les quals són procediments d’un sol dia. El nostre model de finançament és la capitació ajustada per risc — una estructura que alinea els incentius amb els resultats en salut poblacional i no amb el volum d’activitat.

El repte estructural al qual ens enfrontàvem era familiar per a qualsevol que treballi en atenció integrada: l’atenció primària disposava de sòlids programes de diabetis amb indicadors de pagament per rendiment ben establerts, però l’atenció hospitalària estava fragmentada entre especialitats, amb llargs temps d’espera, manca de coordinació entre departaments i el que vam acabar anomenant la “síndrome del pacient perdut” — persones que queien per les escletxes d’un sistema organitzat al voltant de malalties i no de persones.

La nostra resposta va ser construir un model d’atenció 360 graus per a la diabetis. El model té quatre components principals: un itinerari assistencial estandarditzat amb criteris de transició digitalitzats entre nivells d’atenció; una clínica específica de diabetis que substitueix les derivacions fragmentades a especialitats; un sistema informàtic adaptat que proporciona una visió unificada del pacient en tots els àmbits assistencials; i la mesura sistemàtica de l’experiència del pacient juntament amb els resultats clínics.

L’itinerari clínic digital és l’eix vertebrador d’aquest model. Estandarditza les transicions assistencials perquè els pacients siguin gestionats sempre en el nivell adequat — atenció primària, consulta especialitzada o hospital — segons el risc clínic i l’evolució. Proporciona a cada professional implicat un registre unificat del pacient: ingressos hospitalaris, notes clíniques, respostes a qüestionaris, alertes, derivacions i puntuacions de risc. I inclou un sistema de monitoratge remot que detecta automàticament situacions irregulars i genera alertes per al nostre equip d’infermeria.

Fins a finals de 2025, 2.064 pacients amb diabetis de la nostra àrea d’influència segueixen activament l’itinerari clínic digital. Hem realitzat més de 11.000 comunicacions amb pacients a través del sistema, amb una taxa mitjana de resposta del 30%, i hem generat 521 alertes clínicament rellevants que van desencadenar intervencions oportunes.

Apropar l’atenció: triatge, flexibilitat i atenció aguda comunitària

L’itinerari de la diabetis ens va ensenyar una cosa important: la mateixa lògica de gestió de la demanda habilitada digitalment es podia aplicar de manera més àmplia. Ens vam incorporar al sistema nacional de triatge telefònic (SNS24) — una línia clínica centralitzada atesa per infermeres — que filtra la demanda i deriva els pacients al nivell adequat d’atenció. No és un centre de trucades. És una eina clínica que encarna la convergència que estem descrivint. Proporciona la conveniència i l’accessibilitat que els ciutadans esperen — reservar una visita amb el metge de família en menys de 24 hores (consumisme) — tot assegurant que les decisions clíniques guiïn la derivació (atenció centrada en les persones).

Paral·lelament, vam introduir flexibilitat en l’atenció primària — unitats amb horaris ampliats i visites el mateix dia per a quadres aguts no urgents — i centres d’atenció aguda comunitària que connecten l’atenció primària amb el servei d’urgències hospitalàries. Aquests centres estan equipats per a observació i diagnòstics bàsics (analítica, radiografia, ECG), mantenint els pacients a prop de les seves comunitats i prevenint ingressos hospitalaris innecessaris.

El resultat és un sistema que atén les persones on són, quan ho necessiten, a través del canal que té més sentit — exactament el que exigeixen tant l’atenció centrada en les persones com el consumisme sanitari. En un any, el nombre d’episodis d’urgències va disminuir gairebé un 20% (50.000 episodis menys), i el temps mitjà d’espera va baixar de gairebé 70 minuts a una mitjana de 50 minuts.

Escalar el model

L’itinerari de la diabetis va ser la prova de concepte. Ara estem ampliant la mateixa lògica a vuit itineraris clínics addicionals: insuficiència cardíaca, depressió, malaltia respiratòria crònica, atenció oncològica, fractures per fragilitat, embaràs, cures pal·liatives i dolor lumbar. Cada itinerari segueix la mateixa arquitectura: transicions estandarditzades, registres digitals unificats, monitoratge remot i mesura sistemàtica de resultats.

També hem invertit en innovació de proximitat. Cinc unitats d’oftalmologia ofereixen ara cribratge de retinopatia diabètica amb intel·ligència artificial en entorns comunitaris, reduint colls d’ampolla especialitzats i apropant el diagnòstic als pacients. Els programes d’hospitalització domiciliària proporcionen atenció de nivell hospitalari — inclosa la gestió complexa de ferides i el seguiment telemàtic — a les llars dels pacients.

El nostre objectiu és ambiciós però mesurable: una reducció del 50% dels episodis d’urgències en pacients amb diabetis i una reducció del 50% de les hospitalitzacions, aconseguides mitjançant la combinació de redisseny d’itineraris clínics, monitoratge digital, cribratge amb IA i prevenció comunitària.

Quatre aprenentatges

Si cal extreure una síntesi d’aquesta experiència, es pot resumir en quatre principis.

Primer, l’estructura possibilita la funció. No es pot oferir atenció centrada en les persones amb una estructura centrada en la malaltia. La configuració de l’atenció determina quines funcions pot exercir el sistema. Canvieu la configuració i emergiran noves possibilitats.

Segon, el digital és el pont, no el destí. Les eines digitals fusionen l’excel·lència clínica amb les expectatives del consumidor. Però les eines segueixen el model, no a l’inrevés. Començar per la tecnologia és gairebé sempre un error. Començar per l’itinerari assistencial — i després construir la tecnologia que el faci possible — és gairebé sempre encertat.

Tercer, començar pels itineraris, no per les plataformes. Els itineraris clínics defineixen com hauria de ser l’atenció. La tecnologia permet i escala aquesta visió. L’itinerari és l’arquitectura intel·lectual; el sistema digital és la infraestructura.

Quart, mesurar el que importa. Experiència del pacient, resultats clínics i eficiència del sistema. Els marcs de pagament per rendiment que alineen tothom — des de la infermera d’atenció primària fins a l’especialista hospitalari i el director del sistema — al voltant del valor i no del volum no són opcionals. Són el mecanisme de governança que manté unida la convergència.

Peter Drucker va escriure una vegada que no hi ha res tan inútil com fer eficientment allò que no s’hauria de fer en absolut. La convergència digital en la sanitat és, en el fons, una invitació a deixar de fer més eficientment les coses equivocades i començar a fer les coses correctes — pels pacients, per les comunitats i per la sostenibilitat dels sistemes de salut que els serveixen.

Foto de ANTÓNIO Bernardes

La entrada La convergència digital: on l’atenció centrada en el pacient es troba amb el consumidor sanitari modern se publicó primero en Observatori La gestió importa.

I el més interessant és que aquesta revolució no comença per algoritmes diagnòstics complexos, sinó per quelcom molt més pragmàtic que fins ara, encara que pugui semblar sorprenent, no hem estat capaços de resoldre: reduir la càrrega burocràtica de les consultes. La IA s’està utilitzant per transcriure notes clíniques, resumir cursos clínics, redactar informes, gestionar derivacions o ordenar agendes; en el fons, la IA està assumint aquella feina silenciosa però esgotadora que durant anys ha saturat les consultes i ha omplert els equips d’Atenció Primària de tasques amb molt baix valor.

I quina conseqüència té tot això sobre els professionals? Doncs l’impacte directe és que els professionals aconsegueixen recuperar temps; temps que poden dedicar a mirar el pacient en lloc de la pantalla, a escoltar amb atenció i sense presses, a reflexionar sense interrupcions. Aquest temps clínic de qualitat no només millora la relació amb el pacient, sinó que també permet als metges exercir el seu raonament clínic amb més claredat i menys pressió, afavorint una atenció més humana i reflexiva.

Paradoxalment, molts professionals descriuen l’impacte de la incorporació de la IA en termes molt humans: menys hores al final del dia dedicades a tasques burocràtiques, menys cansament acumulat i menys sensació d’estar atrapat en tasques repetitives. I és precisament aquest canvi de focus —de la burocràcia a la persona— la major oportunitat de totes.

D’altra banda, la IA també està començant a convertir-se en una eina d’aprenentatge: en un entorn d’alta pressió assistencial, disposar de suport formatiu accessible i ràpid no és menor; per als professionals joves, residents o metges acabats d’incorporar, pot ser un recurs valuós per preparar casos, consultar recomanacions o revisar guies; per a aquells que fa més temps que exerceixen, facilita mantenir-se al dia sense afegir més càrrega fora de l’horari laboral.

Tanmateix, aquesta adopció creixent també comporta reptes que convé abordar amb realisme. L’informe subratlla preocupacions clares: qui respon si la IA s’equivoca?, com es protegeixen les dades clíniques?, què passa si el sistema genera informació incorrecta o imprecisa? A aquests desafiaments s’hi suma un altre d’important: la desigualtat. Les consultes situades en àrees més desfavorides solen tenir menys accés a aquestes eines, cosa que podria amplificar bretxes existents si no s’actua de manera planificada i equitativa des d’una perspectiva de sistema.

La manca de formació estandarditzada és un altre punt crític. Molts professionals estan utilitzant IA sense haver rebut instruccions formals sobre bones pràctiques, riscos, privacitat o responsabilitat. Això posa de manifest la necessitat de desenvolupar marcs comuns, regular-ne l’ús i oferir formació accessible perquè tots els professionals puguin utilitzar aquestes eines amb seguretat.

En qualsevol cas, si mirem cap al futur, el potencial és enorme: una integració real entre la IA i la història clínica electrònica permetria automatitzar la documentació, suggerir codis diagnòstics, generar informes complets o facilitar la continuïtat assistencial sense duplicar informació. Els sistemes de sol·licitud de cita prèvia podrien ajudar a prioritzar de manera més eficient, millorar l’accés i reduir la pressió a les unitats d’atenció al ciutadà —un àmbit tradicionalment saturat. També podríem veure avenços significatius en prevenció personalitzada, amb missatges adaptats a cada pacient, a través de recordatoris i recomanacions basades en el risc individual.

Sobretot, convé recordar que la IA ha de ser un mitjà, no una finalitat. El seu valor real estarà a reforçar el tracte humà i proper de l’Atenció Primària, no a convertir-la en un sistema més ràpid, però més fred. Si la IA aconsegueix que el professional miri menys la pantalla i més la persona, que arribi al final del dia menys esgotat i que el pacient se senti millor atès, aleshores haurà complert el seu propòsit.

Encara que la IA no és una cura màgica per a tots els problemes estructurals de l’Atenció Primària, pot ser una gran aliada; és a les nostres mans aprofitar-la amb criteri, ètica i visió. Fer-ho bé podria marcar una diferència enorme en com cuidem, com treballem i com sostenim un dels pilars fonamentals del sistema sanitari.

Referències

[1] How are GPs using AI? Insights from the front line. https://www.nuffieldtrust.org.uk/research/how-are-gps-using-ai-insights-from-the-front-line

La entrada Més enllà de la pantalla: humanitzant l’atenció a través de la IA se publicó primero en Observatori La gestió importa.

Al final, els humans valorem allò que ens permet entendre millor el que ens passa, amb més precisió i amb més context. La tecnologia ens empeny en aquesta direcció, i el camí sembla prometedor.

Segurament el diagnòstic perfecte no existeix, però l’art de gestionar la incertesa progressa ràpidament. No parlem de màquines infal·libles, sinó d’aspiracions humanes. En termes matemàtics, seria com un límit: ens hi acostem constantment, però només hi arribem a l’infinit.

Una consulta augmentada en evolució constant

El diagnòstic perfecte requereix una consulta augmentada, on l’important no són els algoritmes, sinó els fluxos d’informació entre humans i màquines. La raó de ser de la tecnologia no és tant eliminar l’error com ajudar-nos a entendre per què ens equivoquem, i el que és més, fer-ho en temps real.

Això té una implicació important: es pot canviar el ritme amb què es millora la prestació dels serveis de salut, si l’encert diagnòstic i la qualitat dels tractaments poden avaluar-se instantàniament.

Les novetats dels darrers mesos ho confirmen: un nou estetoscopi digital duplica la detecció d’insuficiència cardíaca; els sistemes basats en electroencefalograma (EEG) poden quantificar el dolor amb un 90% de precisió; i el model Delphi-2M prediu més de 1.000 malalties.[1]

D’altra banda, el diagnòstic ja no és un acte solitari: és un procés col·lectiu. Apareixen nous sistemes que combinen múltiples models d’IA que cooperen com un equip mèdic, com mostra el projecte MAI-DxO de Microsoft, i es poden construir arquitectures on la consulta digital, la farmàcia i la clínica física funcionen com un únic organisme assistencial (Amazon Health).

Més enllà de la tecnologia, el repte és essencialment humà.

El pacient és una persona, no un patró estadístic

La guia de l’OMS sobre IA generativa en salut, encara que sense especificar com es mesura, deixa clar que la confiança serà la nova unitat d’avaluació de la tecnologia.[2] Cap diagnòstic es pot considerar perfecte si no és just, privat, i consentit.

Potser no es tracta de protegir l’usuari sinó de deixar que ell es protegeixi. Cal que els assistents d’IA permetin als propis usuaris gestionar la privacitat com un element més del seu pla de salut.

I encara una altra cosa: les respostes dels sistemes d’IA no són, de moment, ni més ni menys esbiaixades que les dels millors clínics, però hi ha una diferència essencial: la tecnologia és forçada a ser transparent i auditable. S’ha demostrat, per exemple, que els grans models poden canviar les seves decisions ètiques segons el gènere o la renda del pacient.[3] Per això, l’exigència de traçabilitat i comportament ètic aviat podria situar aquests sistemes en nivells més alts de coherència que els humans mateixos.

I fins i tot l’espai físic del diagnòstic s’expandeix.

El diagnòstic surt de la consulta

L’aire que respirem pot revelar ansietat, les compreses intel·ligents poden detectar biomarcadors mèdics i els mapes d’emocions urbanes mostren com l’entorn afecta també la salut mental col·lectiva.

El diagnòstic perfecte és doncs, cada vegada més, un diagnòstic ampliat: social, ambiental i emocional.

El diagnòstic perfecte no és un algoritme infal·lible, sinó un ecosistema on la tecnologia, la clínica i l’ètica treballen en equilibri i s’ajuden mútuament.

Referències

[1] https://www.innex.io/ca/blog

[2] OMS (2024) Ethics and governance of artificial intelligence for health: Guidance on large multimodal models (LMMs). Ginebra: World Health Organization.

[3] Sorin V et al. (2025). Socio-Demographic Modifiers Shape Large Language Models’ Ethical Decisions. Journal of Healthcare Informatics Research.

La entrada El diagnòstic perfecte se publicó primero en Observatori La gestió importa.

El treball subratlla la importància de la participació activa dels usuaris en el desenvolupament de tecnologies digitals, en la creació de solucions basades en IA, i presenta evidències sobre els beneficis potencials de fer servir aquestes tecnologies entre els joves per anticipar i reduir els problemes de salut mental.

Per què és tan crucial la salut mental a la joventut?

Com sabem, un dels grans reptes actuals és la salut mental de la nostra societat, especialment la dels adolescents i els joves, que poden desenvolupar trastorns mentals durant l’adolescència o la joventut primerenca. Per això, la intervenció en aquest període crucial és fonamental, ja que sovint es detecten els problemes quan ja estan avançats.

Això depèn de diversos factors, com l’estigma associat als trastorns mentals, la manca de serveis adequats –especialment en zones rurals– o situacions de vulnerabilitat econòmica i social. Anticipar és la clau per poder activar una prevenció adequada.

Què entenem per prevenció personalitzada en salut mental juvenil?

La prevenció personalitzada implica intervencions adaptades al perfil de cada individu, considerant factors com ara la genètica, l’entorn, els hàbits de vida, les dades digitals de comportament i les preferències personals.

A l’estudi es proposa un model que combina la monitorització activa (a través de qüestionaris i autoavaluacions), la monitorització passiva (mitjançant sensors i smartphones), la co-creació de solucions digitals amb els mateixos joves —per garantir-ne l’acceptació i la implementació—, i l’ús de tècniques d’anàlisi basades en IA per millorar la predicció i la personalització de les intervencions.

Principals oportunitats

• Detecció primarenca: l‘ús de dades digitals i sensors pot ajudar a detectar canvis emocionals en temps real.
• Intervencions a mida: la IA pot facilitar el desenvolupament de recomanacions personalitzades, sempre amb la participació de professionals (“human in the loop”) per validar els resultats clínics.
• Participació dels joves: l’acceptació i èxit de les solucions tecnològiques depenen de la implicació dels usuaris. El co-disseny ha d’involucrar els joves per comprendre les seves necessitats i percepcions sobre la tecnologia.
• Equitat i inclusió: les tecnologies digitals ofereixen la possibilitat d’arribar a poblacions vulnerables o remotes, reduint les desigualtats en l’accés als serveis.

Principals reptes

• Privadesa i ètica: la recopilació de dades personals planteja desafiaments ètics relacionats amb la privadesa, la propietat de les dades, el seu ús, el dret a eliminar-les i la ciberseguretat.
• Acceptació i abandó: per reduir l’abandó de les eines digitals, és essencial implicar els usuaris des del disseny i mantenir un seguiment continu del seu ús i implementació.
• Desigualtats digitals: garantir un accés universal requereix assegurar tant l’alfabetització digital com una infraestructura tecnològica adequada.
• Evidència i escalabilitat: encara que molts pilots mostren resultats prometedors, la implementació a gran escala exigeix ​​finançament suficient, interoperabilitat entre sistemes, eliminació de barreres transfrontereres i claredat de regulació.

Conclusió

La prevenció personalitzada en salut mental juvenil representa una gran oportunitat per detectar de manera primerenca els casos de risc i promoure intervencions que afavoreixin el benestar psicològic i físic en una visió holística de la cura.

No obstant això, amb la tecnologia per si sola no n’hi ha prou: cal un enfocament centrat en la persona, que garanteixi serveis universals, una gestió eficaç dels recursos, formació adequada de tots els usuaris i la implicació de tots els actors clau, en una perspectiva de transformació cultural del sistema de cures.

Referències

Löchner JA, et al. (2025). Multidisciplinary perspectives on personalised prevention in youth mental health. Frontiers in Digital Health: https://doi.org/10.3389/fdgth.2025.1568472

La entrada Com les tecnologies digitals i la IA poden ajudar els joves en la prevenció personalitzada i el monitoratge de la seva salut mental i benestar se publicó primero en Observatori La gestió importa.

La realitat actual: milers de clics i menys temps per al pacient

Però tot aquest benefici tenia un “però”. La implementació dels EHR, tot i que amb bones intencions, ha tingut conseqüències no desitjades. Un estudi de la Clínica Mayo va trobar que el 63% dels metges creien que els EHR feien la seva feina menys eficient, i el 44% estaven insatisfets amb aquests sistemes. A més, una revisió sistemàtica va identificar que els problemes d’usabilitat i el temps excessiu dedicat als EHR eren factors significatius que contribuïen a l’estrès i l’esgotament dels clínics.[2] [3] [4]

En la mateixa línia, un estudi va revelar que els metges d’urgències poden arribar a fer fins a 4.000 clics durant un torn de 10 hores, dedicant aproximadament el 44% del temps a l’entrada de dades i només el 28% al contacte directe amb els pacients. Aquesta desproporció no només afecta l’eficiència, sinó que també contribueix a l’esgotament professional.[5]

L’adveniment de la Intel·ligència Artificial Generativa ha propiciat que el seu ús simplifiqui en diferents sectors l’obtenció i la generació d’informació. Per això s’ha encunyat el concepte de “zero click search” que se suposa que ha d’impactar sobre el compte de resultats de Google, líder mundial de cercadors, en utilitzar ChatGPT i els seus anàlegs com a eines de cerca, que en última instància generen la informació sense generar links. Una enquesta recent de la consultora Bain revela que aproximadament el 80% dels consumidors ara confien en els resultats de “zero clics” en almenys el 40% de les cerques, cosa que redueix el trànsit web orgànic entre un 15% i un 25% aproximadament.[6]

Ens agradaria, a partir del nom d’aquest fenomen en el màrqueting digital, donar lloc al concepte de “Zero Click Health”, en què es busca minimitzar la interacció manual de l’usuari per obtenir informació en l’àmbit de la sanitat i allò social. Això es tradueix en reduir la necessitat de clics i entrades manuals per obtenir o generar informació a partir de les HCEs, permetent als professionals centrar-se més en latenció al pacient i menys en tasques administratives. La visió porta indefectiblement a una relació més conversacional amb la informació sanitària, podent ajustar-la als desitjos i necessitats del metge o professional sanitari, i, per tant, als interessos finals del pacient.

Propostes per a una Salut sense Clics

El concepte de “Zero Click Health” proposa solucions innovadores per reduir la càrrega administrativa, a partir de la Intel·ligència Artificial Generativa:

• Automatització intel·ligent: Implementar sistemes que recopilin i processin dades automàticament, reduint la necessitat d’entrades manuals. Això simplifica, per exemple, la generació de documents d’alta hospitalària, urgències o informes quirúrgics.
• Interfície d’usuari optimitzada: Dissenyar HCE amb interfícies més intuïtives i centrades en l’usuari per facilitar-ne l’ús. Per exemple, a Llamalitica es tracta d’un camp de conversa amb la Història Clínica amb què s’integra, de manera que el metge pot demanar (fins i tot parlant) resultats del passat a la història clínica.
• Integració d’IA: Utilitzar intel·ligència artificial per predir i completar tasques rutinàries, com ara la renovació de receptes o la programació de cites.
• Suport administratiu: Assignar personal virtual de suport per manejar tasques administratives, permetent que els metges i sanitaris es concentrin en l’atenció al pacient. Chatbots, missatgeria integrada, etc.

Conclusió

La transició cap a un model de Zero Click Health no només milloraria l’eficiència en l’atenció mèdica, sinó que també podria reduir significativament l’esgotament professional. En adoptar tecnologies que minimitzin la càrrega administrativa, es pot tornar als metges el temps i l’energia necessaris per brindar una atenció centrada al pacient.

En un context de dèficit global de 10 milions de professionals sanitaris segons l’OMS[7] hauríem de canviar el paradigma de “necessitem més metges”, pel de “necessitem més temps útil de metge”. Un enfocament “zero click health” podria aconseguir fins a un 30% més de temps mèdic efectiu, amb més satisfacció de metges i de pacients. Està en mans dels nostres gestors i els nostres governants, perquè la tecnologia ja ho pot fer possible.

Referències

[1] Net Health. (n.d.). The history of electronic health records (EHRs). https://www.nethealth.com/blog/the-history-of-electronic-health-records-ehrs/

[2] Oaklander M. Doctors Are Burned Out by Busywork: Study. Time. June 27, 2016. https://time.com/4383979/doctor-burnout-electronic-health-records/

[3] Alobayli F, O’Connor S, Holloway A, Cresswell K. Electronic Health Record Stress and Burnout Among Clinicians in Hospital Settings: A Systematic Review. Digit Health. 2023 Dec 19;9:20552076231220241.

[4] West, C. P., Dyrbye, L. N., Sinsky, C., Trockel, M., Tutty, M., Nedelec, L., Carlasare, L. E., & Shanafelt, T. D. (2020). Electronic health record stress and burnout among clinicians in hospital settings: A systematic review. JAMA Network Open, 3(7), e208497.

[5] Hill RG Jr, Sears LM, Melanson SW. 4000 clicks: a productivity analysis of electronic medical records in a community hospital ED. Am J Emerg Med. 2013 Nov;31(11):1591-4.

[6] Bain & Company. (2025). Goodbye clicks, hello AI: Zero-click search redefines marketing. https://www.bain.com/insights/goodbye-clicks-hello-ai-zero-click-search-redefines-marketing/

[7] World Health Organization. (n.d.). Health workforce. Retrieved May 27, 2025, from https://www.who.int/health-topics/health-workforce#tab=tab_1

Foto de Jeremy Perkins

La entrada Zero Click Health: redefinint la interacció mèdica a l’era digital se publicó primero en Observatori La gestió importa.

Recentment, durant una sobretaula amb amics externs al sector sanitari, un em va preguntar si confiava que la intel·ligència artificial pogués arribar a diagnosticar millor que nosaltres. Vaig respondre el que pensava: “això ja està passant en alguns casos”. No ho vaig dir amb resignació, sinó amb la naturalitat amb què hom accepta que hi ha coses que, malgrat els molts recels i excuses que puguem posar, simplement funcionen. El que crida l’atenció és que a ningú el va sorprendre la meva afirmació.

A la nostra tasca diària llegim notícies sobre tecnologia, parlem sense parar d’innovació, omplim les agendes de jornades sobre transformació digital… però al sector sanitari seguim, en molts casos, actuant igual que fa 20 anys. A la consulta, encara dediquem més temps als informes que a mirar el pacient. I mentrestant, la IA ja està diagnosticant retinopatia diabètica sense oftalmòlegs, valorant bufs des d’un fonendo digital o dissenyant nous antibiòtics sense passar pel laboratori.

No és que el futur estigui a prop. És que porta temps entre nosaltres i moltes vegades no ho volem veure o no ho volem acceptar?

La IA està canviant la manera de fer ciència

Un dels aspectes més revolucionaris que aporta la IA no és la seva capacitat per processar milions de dades en segons —això ja ho sabíem—, sinó la manera com ens està obligant a repensar com descobrim, com analitzem, com formulem hipòtesis. En ciència, sempre hem treballat sota una lògica inductiva: observem, formulem hipòtesis i després les comprovem. Ara la IA ens ofereix un camí invers. Ens permet trobar correlacions invisibles, relacions no previstes, estructures que l’ull humà no identificaria

Un exemple fascinant és el de l’abatiment antibiòtic, descobert mitjançant un model d’aprenentatge profund entrenat amb milers de compostos i publicat a Nature. Aquest nou fàrmac actua contra un bacteri, Acinetobacter baumannii, difícil de tractar per la seva capacitat de generar resistències. Ho fa activant un mecanisme que probablement cap investigador no hauria prioritzat seguint la lògica tradicional.

Una cosa semblant passa amb el desenvolupament d’alguns materials. Ara no necessitem descobrir-los i després determinar-ne les propietats, sinó que podem definir què necessitem —lleuger, resistent, conductor— i deixar que un algorisme ens proposi l’estructura més adequada.

La validació més contundent d’aquest canvi va venir amb el Premi Nobel de Química del 2023, concedit a científics de Google DeepMind per AlphaFold el seu algorisme capaç de predir estructures proteiques amb una precisió sense precedents publicat a la revista Nature. La ciència més disruptiva pot sorgir avui en un centre de dades, no pas en una universitat.

I aquesta lògica també ha arribat a l’assistència clínica.

L’hospital ja no és l’únic lloc on passa consulta

El gegant del comerç electrònic Alibaba ha dissenyat un algorisme capaç de diagnosticar el càncer de pàncrees en un TAC sense contrast triplicant la sensibilitat de l’ull humà que per això requereix la mateixa prova però emprant contrast intravenós, la qual cosa afegeix més toxicitat al pacient. Aquest algorisme ha despertat l’interès de la FDA que l’ha classificat com a dispositiu innovador per accelerar-ne l’aprovació. El sistema LumineticsCore diagnostica retinopatia diabètica de manera autònoma. Eko Health ha desenvolupat juntament amb la Clínica Mayo, un fonendo intel·ligent capaç de detectar insuficiència cardíaca en menys de 15 segons. I l’assaig MASAI, publicat a The Lancet Oncology, va mostrar que la IA pot igualar la doble lectura de mamografies per radiòlegs i disminueix un 40% la càrrega de treball.

Aquests avenços no són marginals ni anecdòtics. Tot això ja està passant. A hospitals reals. Amb pacients reals.

I, tanmateix, seguim sense percebre’l com una revolució. Potser perquè el canvi no és explosiu, sinó tectònic. Les grans tecnològiques, des de Google a Amazon, han entès que la salut serà un dels grans camps de batalla de la propera dècada. I no estan esperant permís. Estan creant, desplegant i ajustant les eines en temps real.

Altres dissenyen el sistema per nosaltres

El més paradoxal d’aquesta transformació és que no l’estem liderant des de dins del sistema sanitari. Ho vaig advertir ja fa temps en un altre post, on explicava que Amazon, Apple i altres tecnològiques estaven irrompent en la salut no com a proveïdores auxiliars, sinó com a veritables dissenyadors del model assistencial. Cada dia ho confirmo amb més rotunditat.

Avui el que abans eren conjectures ja són dispositius aprovats per la FDA, algorismes implantats en hospitals i empreses sense bata blanca que saben més de nosaltres que les nostres pròpies històries clíniques. El sistema sanitari està canviant, i ho farà encara més. Perquè aquesta vegada la transformació no ve d’una llei nova o d’un decret de finançament. Ve del núvol, de les dades, de la capacitat per convertir informació en decisions clíniques útils.

Mantenim pràctiques heretades del segle XX en un món que ja pensa amb lògica algorísmica. Continuem considerant les dades com un tresor intransferible, tancats en històries clíniques que no parlen amb ningú. Defensant les nostres rutines, fins i tot quan sabem que estan obsoletes. I seguim sense formar adequadament els professionals en l’ús d’aquestes eines. En comptes de liderar el canvi, ens estem deixant canviar.

La intel·ligència artificial no canviarà el sistema per si sola. Però és una prova tangible de per on vindrà el canvi. El que és important no és la tecnologia, sinó el que fem amb ella per millorar la vida dels nostres pacients. Perquè transformar el sistema sanitari no és només una qüestió d’innovació, sinó d’intenció.

La pregunta que ens hem de fer no és si arribarà el canvi, sinó si volem ser-ne part o deixar que altres —aliens al sistema— el dissenyin per nosaltres.

I això és perillós. Perquè la intel·ligència artificial, com qualsevol altra eina, pot ser transformadora o perversa. Tot dependrà de com la integrem. Si ho fem des d’una lògica centrada en el valor, la millora de resultats clínics i l’experiència del pacient, serà una aliada formidable. Si la deixem a les mans de models de negoci purament transaccionals, correm el risc de convertir-nos en usuaris —i no en dissenyadors— del sistema sanitari del futur.

La bona notícia és que encara estem a temps, però ara és el moment d’actuar. Perquè la IA ja no és una promesa, és una pràctica. Cada cop que es desplega sense nosaltres, perdem una oportunitat de fer millor medicina. Una cosa semblant li va passar a Galileu, que després de ser obligat a retractar-se de la seva afirmació que la terra gira al voltant del sol, va xiuxiuejar la cèlebre frase: “eppur si muove” —i tanmateix, es mou–. Podem negar la intel·ligència artificial, endarrerir-la o ignorar-la, però vet aquí, girant ja sobre els nostres pacients.

La entrada Volem dissenyar el sistema o només fer-lo servir? se publicó primero en Observatori La gestió importa.

Va ser precisament Fernando qui em va animar que obrís el meu propi compte en aquesta xarxa social per dirigir-nos als nostres pacients. Allò va ser un fracàs aparent perquè ens en seguien molt pocs, però indirectament ens va obrir la porta a un nodrit grup de companys de l’àmbit de la salut. Aquesta va ser la veritable recompensa, anys de participació i generació de projectes on de manera espontània es va incentivar la innovació i la generació d’idees. Van surgir documentals^[3], projectes de difusió contra el tabac, a favor de l’Atenció Primària^[4], congressos sobre vídeo dedicat a la salut^[5], campanyes informatives^[6]… Vam assajar diversos formats generant contingut escrit, fotogràfic, audiovisual, podcast… vam provar eines digitals, diverses xarxes socials, programes i tecnologia diversa. I sempre que podíem tractàvem de trobar-nos de forma presencial i “desvirtualitzar-nos” quan fos possible amb el focus posat a ajudar els altres companys i en tant que sigui possible els pacients.

Hi havia una necessitat generalitzada de “sortir de la consulta” per trobar-se amb els altres.
El nostre sistema sanitari hipersegmentat no ho havia permès anteriorment, per això molts van pujar al tren per trobar altres veus professionals que no havien sentit abans, on la norma era que cada categoria només parlava i es reunia amb els seus. Ni els Col·legis professionals, ni les Societats Científiques ni l’Administració no van saber recolzar o fomentar aquest moviment. És cert que van obrir els comptes i van intentar participar en la conversa, però no hi va haver un suport estructural ni es va recolzar els que creaven contingut o generaven idees.
Quan un bloc es posicionava bé al cercador Google era possible que la seva informació arribés als ciutadans quan hi buscaven. D’aquesta manera tractàvem d’aportar coneixement i divulgació científica de qualitat a un mar de soroll i notícies de qualitat qüestionable. Sovint vam arribar a tenir més difusió que les pròpies pàgines web institucionals que poques vegades ens recolzaven ni citaven.

Amb el temps també s’hi van sumar els pacients i les organitzacions de pacients. Va intentar sumar-se la indústria farmacèutica i múltiples empreses de béns i serveis. Internet era un mercat i s’hi postulaven tots. Però era fàcil identificar qui parlava des d’ell mateix o ho feia pagat per un tercer.

Van passar els anys i els gegants d’Internet van tornar a canviar el model de negoci. Els blocs basats en text van llanguir i es va començar a incentivar la producció de vídeo, especialment l’efímer i de consum ràpid (Tik Tok, reels d’Instagram, Youtube shorts). Aquests formats tenien més risc per als professionals sanitaris per la qual cosa hi va haver una retirada i molts d’aquells blocs inicials van acabar tancant i aquella xarxa dinàmica va acabar esfilagarsada.

La participació de professionals sanitaris en xarxes socials també ha anat canviant al tendir aquestes pàgines a segmentar les seves audiències, augmentar la publicitat i generar molt de soroll de fons. La conversa va perdre llibertat en ser manipulada per algorismes que premien els temes, mems i productes que paguen per promocionar-se. Per això molts van decidir deixar de banda les grans xarxes i dedicar temps als seus grups a Whatsapp, Signal, Telegram… o migrar a noves xarxes més petites com Bluesky, Mastodon, Threads, Reddit…

Cada any que passa Internet es transforma més ràpid i el contingut es va generant en més proporció per bots o robots que progressivament ocupen més espai. Excepte excepcions ja gairebé no queden professionals sanitaris amb presència mediàtica i els que queden solen tenir potents interessos comercials donant-los suport. Arriba el moment dels LLM, models ampliats de llenguatge, que estan generant cada cop més contingut i converses aprofitant les preguntes i consultes de la ciutadania. El temps dels cercadors clàssics està acabant. En breu serà el nostre assistent personal qui ens respongui o busqui l’element digital que pugui satisfer la nostra necessitat d’informació, orientació, mentoria, suport psicològic, consol, entreteniment o amistat digital.

He editat un bloc durant 17 anys que inclou 3175 articles. He respost milers de comentaris i generats incomptables converses des del mateix i en xarxes socials. I ara veig que tot això es perd com a llàgrimes a la pluja davant la pressió de noves tecnologies basades en Intel·ligència Artificial. Tot i això, no em produeix tristesa sinó tot el contrari. Estic agraït per haver conegut molta gent bona i haver pogut fins i tot fer amics. Estic agraït per haver après molt i alhora haver aportat alguna idea. Estic agraït per haver pogut participar en converses i escriure un bon munt de pàgines, cosa que m’ha divertit en els bons moments i il·luminat en moments foscos.

Sento com vosaltres que tot va cada vegada més ràpid. Tot i això segueixo pensant que els professionals de la salut hem de tenir presència a la societat i això inclou les places digitals. Cal tenir presència a les revistes científiques i congressos, però també a les xarxes socials. És fonamental obrir-se a altres perfils professionals i atrevir-se a escoltar i compartir. No els puc dir amb quines eines ni de quines maneres concretes. Només compartir la intuïció que es pot fer i que si ho aconseguim guanyarem tots.

Referències

^[1] http://saludextremadura.ses.es/periodicoses/noticia.php?id=475#gsc.tab=0

^[2] https://doctorcasado.blogspot.com/2025/05/orbiturario-del-doctor-fernando-casado.html

^[3] https://www.elmundo.es/elmundosalud/2012/06/26/noticias/1340716387.html

^[4] https://apxii.wordpress.com/

^[5] https://doctorcasado.blogspot.com/2013/06/jornada-videos-y-salud-8-de-junio-en.html

^[6] https://doctorcasado.blogspot.com/2009/09/gripe-ante-todo-mucha-calma.html

La entrada De la blocosfera sanitària a la intel·ligència artificial: 15 anys de retrospectiva se publicó primero en Observatori La gestió importa.

En un horitzó de dos o tres anys, veurem com la IA deixarà de ser només generativa per esdevenir pràcticament general, superant les funcions actuals i integrant-se de ple en tasques clíniques complexes. Es preveu que la barrera de l’accés a dades personals es podrà superar mitjançant la combinació de dades sintètiques i mètodes avançats d’anonimització. Podrem simular escenaris assistencials sencers, generar protocols d’investigació, i disposar d’agents intel·ligents capaços d’optimitzar qualsevol procés diagnòstic. La gestió humana, tal com l’entenem avui, quedarà desbordada per la velocitat, precisió i capacitat d’aprenentatge dels nous sistemes. Els foundation agents (agents cognitius de propòsit general) estan evolucionant cap a sistemes capaços de generar coneixement i de coordinar-se entre ells, simulant una arquitectura inspirada en el cervell humà​.[1]

El que avui veiem de la IA és la punteta de l’iceberg. El gruix del canvi ens espera sota l’aigua, i cal començar a submergir-nos abans que ens arrossegui.

La transformació tecnològica no serà un espai exclusiu de les Big Tech, que prou feina tindran en la seva cursa pels grans models d’IA. Els serveis de salut que actuïn amb visió podran no només fer millor la seva feina i oferir oportunitats als seus professionals, sinó convertir-se en productors d’intel·ligència aplicada. L’avantatge competitiu vindrà de saber connectar coneixement clínic amb capacitat tècnica i sobretot saber-la implementar i mantenir.

Ara som a la fase de l’automatització parcial, amb entorns híbrids, on màquines i persones col·laboraran. Però no sabem on serà el límit; els nous sistemes d’IA són dinàmics, interconnectats i capaços de modificar-se a si mateixos. Aquestes capacitats converteixen la reforma dels processos de salut en una oportunitat estratègica sense precedents. Per concretar però, cal que els professionals de salut estiguin preparats per entendre, integrar i governar la IA des de dins.

Ens trobem en un moment crític. La pregunta és: en som prou conscients? Entenem que estem davant d’una anomalia de les que tant sols passen en segles? Alguns responsables institucionals veuen perfectament el canvi de paradigma, però la inèrcia burocràtica amb què han de lluitar és encara molt feixuga. Disposem d’un actiu potentíssim: un col·lectiu de professionals de salut amb vocació, coneixement del territori i domini de la pràctica clínica real. Si es doten d’eines d’IA i es formen per utilitzar-les amb criteri, el sistema de salut pot deixar de ser només un receptor de tecnologia i passar a liderar innovació aplicada des de la base.

És molt urgent desplegar un programa de formació pràctica en IA per a tot el personal sanitari —metges, infermeres, gestors i tècnics— que permeti activar la nova onada d’innovació[2]. El futur de la IA en salut dependrà menys de la tecnologia i més de la capacitat col·lectiva d’aprendre i posar en circulació el nou coneixement. La clau és fer-ho amb rapidesa i determinació. Cometrem l’error de deixar passar l’oportunitat?

Referències

[1] Liu B, et al. (2025). Advances and Challenges in Foundation Agents: From Brain-Inspired Intelligence to Evolutionary, Collaborative, and Safe Systems.

[2] World Economic Forum. (2025). Future of Jobs Report 2025. https://www.weforum.org/reports/the-future-of-jobs-report-2025   

Foto de Christian Pfeifer

La entrada L’iceberg exponencial se publicó primero en Observatori La gestió importa.