Abans del 2010 l’Hospital Sant Joan de Déu començava a popularitzar el concepte “Hospital líquid”, atribuint-li tres característiques: flexible (que flueix més enllà de les parets, que s’adapta a l’entorn), accessible (obert i atent a allò que diuen els pacients, altres centres i la societat) i col·laboratiu (que treballa conjuntament amb pacients i altres institucions). Quinze anys més tard ha sortit publicat un informe del think thank britànic Re:State que descriu l’hospital del futur: un model virtual basat en serveis, que ja no depèn d’espais físics. L’hospital entès com a servei i no com a edifici.
Hospital as service, not a building fa reflexionar sobre l’atenció mèdica aguda; és una provocació contra la forma tradicional de pensar l’atenció mèdica com una cosa basada en edificis (on parem atenció?) i a favor d’una manera de pensar l’atenció com un servei: quina atenció brindem? Quins serveis han de ser realment presencials?
Els hospitals estan travessant una crisi no només de sostenibilitat, sinó també identitat: els costos augmenten, el rendiment disminueix i l’experiència del pacient es veu afectada. Tot i que es parla molt de reformar l’atenció primària i comunitària, s’està obviant la discussió sobre el paper dels hospitals en un model centrat en la prevenció. La demanda clínica creixent i les pressions financeres exigeixen repensar completament el model: l’hospital tradicional, orientat a episodis aguts, no s’adapta bé a malalties cròniques i complexes. La resposta no és moure només infraestructura o personal a l’entorn comunitari, sinó transformar l’hospital en un servei accessible des de qualsevol lloc.
S’argumenta que l’hospital ja no ha de ser vist com un edifici físic, sinó com un servei que es pugui oferir a qualsevol lloc i moment, incloent-hi a la llar del pacient. Això milloraria l’atenció, l’experiència del pacient, la productivitat i l’eficiència del sistema.
El text també critica els intents de traslladar físicament els especialistes fora de l’hospital, ja que això no garanteix una atenció millor ni més barata: en canvi, proposa repensar els camins entre atenció primària i secundària, prioritzant la comunicació sobre la ubicació física, i adoptant l’atenció virtual com a eix central del futur hospital. Això es tradueix en tres principis i 21 recomanacions que es poden consultar al document complet.
Principi 1. Redissenyar els circuits assistencials entre atenció primària i secundària
Per facilitar el pas de l’atenció hospitalària a la comunitat, es proposa una transformació profunda dels circuits d’atenció, especialment per a pacients amb multimorbilitat i fragilitat. Les accions clau inclouen:
- Redissenyar rutes clíniques per a condicions com ara multimorbilitat i fragilitat, liderat per clínics.
- Identificar tipus d’atenció que requereixen presència física i quins poden ser virtuals.
- Crear un sistema de revisió entre parells enfocat a circuits assistencials, no a professionals individuals.
- Establir equips de gestió del canvi a cada sistema territorial.
- Provar un model de pagament per resultats en atenció primària per a certes consultes ambulatòries.
- Avaluar el model després de 3 anys per decidir si es pot aplicar més àmpliament.
Principi 2. Prioritzar la comunicació davant de la ubicació
El model proposa que l’atenció especialitzada no depengui de la presència física de l’especialista. En canvi, cal garantir una comunicació fluida i segura entre professionals sanitaris, en tot el sistema.
- Crear una plataforma nacional de comunicació clínic-clínic, segura i específica per a l’NHS.
- Incloure un directori nacional amb IA generativa per a la cerca semàntica entre professionals.
- Dissenyar incentius financers per fomentar l’ús d’aquesta plataforma per part d’especialistes.
- Desenvolupar una Història Clínica Unificada (HCU) per a tots els proveïdors de salut i assistència social.
- Establir estàndards nacionals obligatoris d’interoperabilitat, de codificació, de seguretat i de qualitat de dades.
- Aprovar legislació obligatòria perquè els sistemes usin aquests estàndards.
- Provar la HCU en alguns sistemes abans de llançar-la a nivell nacional.
- Limitar els contractes de programari clínic a màxim 5 anys per fomentar innovació i competència.
Principi 3. Redefinir l’hospital al voltant de l’atenció remota
- Provar almenys tres hospitals generals remots, finançats pel govern.
- Establir un conjunt mínim de serveis obligatoris per a aquests hospitals (inclòs A&E virtual).
- Acordar, juntament amb els col·legis professionals com formar clínics en atenció remota.
- Assegurar un finançament a 5 anys per a llits virtuals, amb incentius per complir fites.
- Finançar residències que donin suport a llits virtuals, integrant més serveis geriàtrics.
- Incloure fons per contractar personal especialitzat en implementació de cures virtuals.
- Crear estàndards de dades per a monitorització remota i intercanvi de dades en temps real.
Com ens recordava Nacho Vallejo en aquesta entrada, alhora que construïm edificis, cal enfocar-se en com transformar l’organització, la cultura i la visió. I això suposa una revisió profunda de la manera com es duen a terme les pràctiques, ser generosos amb l’adopció de nous models i rols, i deixar fer i liderar el procés de manera convenient, buscant entre tots, una altra manera de fer les coses. Parlem de transformació real i profunda que ens permeti reorganitzar el sistema tenint en compte no només allò que costa, sinó també l’impacte en la millora de la vida de les persones.
Aquest és el model d’hospital del futur, i en el context de la construcció de diversos nous centres (Campus Salut Girona, Hospital Clínic, etc.) necessitarà Catalunya tenir 70 hospitals? El Comitè d’Avaluació, Innovació, Reforma Operativa del Sistema de Salut (CAIROS) ha estat el detonant dels primers passos cap a les imprescindibles reformes del sistema sanitari català. A l’àmbit hospitalari, esperem a la tardor veure quines accions prioritza i sobre quin horitzó es projecten: toca començar a posar en pràctica allò que fa dècades que s’imagina.
Foto de Li Zhang