Les idees no són modernes o antigues. Les idees són contemporànies o no ho son. Segons el diccionari, la segona accepció de la definició de contemporani diu que contemporani és “de l’època actual”. És per això que llibres escrits fa més de deu anys poden ser contemporanis. El llibre de Spiegelman i Berrett “Patients come second”[1] em sembla perfectament contemporani. Interessar-se per l’experiència de pacient i trobar un llibre que argumenta un enfoc diferent és molt atractiu.
Dir que per millorar l’experiència dels pacients primer cal pensar en els professionals pot semblar contraintuïtiu.
L’avorriment pot ser creatiu[2]: desaccelerar o romandre en un estat de “baixa excitació” pot ser bo per estimular la creativitat (o per buscar maneres de no avorrir-se). Està clar que llegir més no ens fa més savis (la saviesa depèn de què llegeixes i de quina manera ho paeixes). Spiegelman i Berrett proposen el cas de les recomanacions dels avions en cas de necessitar oxigen: “posi’s primer la mascareta (fins i tot abans de posar-la al seu fill)”.
Per tant, no sembla tan irracional pensar (primer) en els professionals per millorar l’experiència de pacient. Si les organitzacions sanitàries es preocupen dels seus professionals és crucial reconèixer la feina ben feta i trencar les barreres entre les diferents professions. La formació juga un paper molt important en aquest sentit de trencar les barreres interprofessionals: cal aprendre d’una manera continuada i compartida. El “crew training” és el programa d’entrenament que fan, a la vegada, tots els membres de la tripulació d’un avió per proporcionar els coneixements i les habilitats necessaris per desenvolupar les seves tasques de manera segura i eficient. Aprendre plegats és molt important.
Spiegelman i Berrett insisteixen en la necessitat de promoure equips competents per millorar l’experiència de pacient: “Aconseguir que les persones adequades pugin a l’autobús”. Alerten sobre un fet ben conegut: la mediocritat és viral. Aquest autors recomanen que eviteu els ploramiques (sempre es queixen), els perdedors i els idiotes perquè són “drenadors d’energia”.
El Marc de l’experiència de pacient al sistema de salut de Catalunya[3] aporta informació i detalls per orientar els plans formatius. D’una manera general es pot dir que en els darrers anys s’han incrementat les ofertes formatives i l’interès per l’experiència de pacients de manera que s’està consolidant una bona base de coneixement. Potser el punt clau no és tant la formació “especialitzada” com la necessitat d’una formació “general”. Qualsevol professional que treballa a l’àmbit de la salut, independentment de l’activitat que desenvolupi, des de la perspectiva de pacient és un cuidador. A la Clevaland Clínic ho resumeixen d’una manera molt gràfica: “A la Cleveland Clinic, cada empleat en cada funció es considera un cuidador”[4].
Reconeixement
Un element que influeix decisivament en l’experiència del professional és el reconeixement. Hi ha un reconeixement que en podríem dir “laboral”: categoria professional, condicions laborals o salari, per exemple. Hi ha un reconeixement relacionat amb les competències, habilitats i coneixements de cada professió. Però sovint els límits entre les diferents professions sanitàries no són clars i, la idea d’intrusisme pot afectar aquesta faceta del reconeixement.
Des del punt de vista de l’experiència professional relacionada amb l’experiència de pacients ens referim al reconeixement explícit i públic de l’atenció que s’ha ofert. Un reconeixement per part de pacients i cuidadors, dels col·legues i dels gestors. Un reconeixement pel fet de complir els compromisos professionals i per fer bé la feina.
Barreres: Manca de temps
D’una manera general, els professionals mostren interès per millorar l’experiència de pacient però identifiquen barreres diverses per aconseguir-ho[5]: model assistencial, organització, formació, actituds (resistència al canvi), entre d’altres. Però hi ha un denominador comú: la manca de temps. És evident que la pressió assistencial sobre els professionals de la primera línia és molt elevada en molts casos. És raonable pensar que no hi ha prou temps per fer-ho tot, per fer-ho en tots els pacients ni per fer-ho d’una manera immediata. Però, de vegades, el temps és un pretext. En fer la pregunta “Pots dedicar 45’ minuts a la setmana a fer una entrevista en profunditat amb un pacient o per fer activitats relacionades amb l’experiència de pacients?”, en la major part dels casos la resposta és sempre afirmativa.
Noves generacions
Parlar d’experiència de professional s’ha de fer posant el tema en context i amb perspectiva de futur. Oriol Bartomeu[6] estudia molt bé les característiques de la nostra població. Mirant la piràmide d’edat de població es constata que el 50% ha nascut després del 1975. Una gran part dels membres d’aquesta generació que s’acosta als cinquanta anys han crescut en el context de la “revolució conservadora” (Reagan/Thatcher) i són els millenials o la generació Z. Com a generació és caracteritzen per l’individualisme, la immediatesa i la incertesa. L’atenció és momentània, amb fragments desconnectats, que dificulten la construcció d’un relat. El valor que donen al treball i al lleure i a la vida privada és molt diferent al de les generacions precedents. Sense jutjar si és millor o pitjor, és segur que és molt diferent.
Tot el discurs de l’experiència dels professionals encaixarà amb el valors de les noves generacions? Parlar de futur sense tenir en compte el gap generacional és temerari.
[1] Spiegelman P & Berrett B. Patients come second. New York. An Inc. Original. 2013.
[2] Burkus D. The Creative Benefits of Boredom. Harvard Business Review. September 9, 2014. https://hbr.org/2014/09/the-creative-benefits-of-boredom Accés el 4 d’abril de 2025.
[3] https://scientiasalut.gencat.cat/handle/11351/12539 Accés el 4 d’abril de 2025.
[4] https://my.clevelandclinic.org/about/for-employees Accés el 5 d’abril de 2025.
[5] Moizé V, Fernando J, Martí R, Escarrabill J. Exploring Barriers in Integrating Patient Experience Evaluation and Improvement Within the Clinical Practice of Dietitians-Nutritionists in the Catalan Public Health System. Obes Surg. 2024 Mar;34(3):1033-1035. doi: 10.1007/s11695-023-07046-8. Epub 2024 Jan 27. PMID: 38278981.
[6] Bartomeu, Oriol. El peso del tiempo. Barcelona. Debat. 2023