La gestió clínica és un tauler complex on conviuen múltiples actors, recursos limitats i decisions que impacten directament en la vida de les persones. Curiosament, moltes de les habilitats que necessitem per liderar s’entrenen –de manera gairebé natural– en un tauler d’escacs. Els escacs no són només un joc. És una metàfora del pensament estratègic, de l’anticipació, del maneig de la incertesa i de la importància de prendre decisions ben fonamentades sota pressió. En aquest sentit, ens ofereix claus valuoses per entendre i millorar la manera com gestionem equips, serveis i recursos en l’àmbit de la salut.
1. La visió del tauler: pensar més enllà de la jugada immediata
En escacs, el jugador principiant sol pensar en la jugada que té al davant. El jugador expert, tot i això, veu el tauler complet, anticipa diversos moviments, avalua possibles respostes del rival i busca crear posicions sòlides que li donin marge de maniobra. De la mateixa manera, en gestió clínica no n’hi ha prou de resoldre el que és urgent. És necessari pensar en sistemes, veure el conjunt, anticipar conseqüències i preparar el terreny per a les decisions futures. Un canvi organitzatiu, una reestructuració d’agenda, la implementació d’un nou circuit assistencial… tot requereix visió a mitjà i llarg termini, i una lectura sistèmica de l’entorn.
2. L’obertura: establir el marc estratègic
Les obertures en escacs tenen nom, teoria i propòsit. No es tracta només de “sortir jugant”, sinó de construir una posició sòlida des del principi. A la gestió, això equival a tenir una visió clara, una missió compartida i uns valors ben definits. Quan una unitat clínica inicia un nou cicle –canvi de lideratge, implantació de nous models, reorganització de cartera de serveis–, necessita un marc estratègic sòlid que permeti coordinar esforços i generar confiança. Aquesta és la nostra “obertura”. No es tracta d’improvisar, sinó de tenir un pla que doni sentit i adreça a les accions.
3. El joc mig: la tàctica, l’adaptabilitat i la gestió del conflicte
El mig joc en escacs és el territori de la tàctica. Aquí es guanyen avantatges, s’aprofiten errors del rival, es maniobra per afeblir-ne l’estructura. Però també és el moment on es perden partides per precipitació o per manca de càlcul.
A la gestió clínica, el joc mig és el dia a dia. Resoldre incidències, negociar amb altres serveis, abordar resistències al canvi, gestionar la càrrega assistencial, vetllar pel clima laboral, redistribuir recursos segons necessitats emergents. Aquí brilla el lideratge operatiu, la comunicació efectiva i la capacitat d’adaptar l’estratègia sense perdre el rumb. Saber quan actuar amb fermesa, quan esperar, quan sacrificar una peça a favor d’una posició més avantatjosa… és l’art de la gestió clínica compromesa.
4. El final: avaluació, tancament de cicles i aprenentatge organitzatiu
En escacs, el final és un territori tècnic. Menys peces, més precisió. El que és emocional ja no pesa tant: guanya qui ha sabut conservar forces i pensa amb claredat. En gestió, el final de partida es podria traduir en l’avaluació de resultats, l’anàlisi d’impacte, el feedback als equips i la rendició de comptes. Una bona gestió no s’acaba quan es pren una decisió, sinó quan es verifica que aquesta decisió ha millorat el sistema, el servei o el benestar de les persones. La capacitat d’aprendre del procés, de corregir errors i de compartir el coneixement adquirit és allò que marca la diferència entre un gestor funcional i un líder transformador.
5. El rei i l’equip: protegir allò essencial
En escacs, tot gira al voltant del rei, encara que aquest amb prou feines es mou. En gestió clínica, aquest “rei” és el pacient. Tot ha d’orientar-se a protegir-ne la seguretat, la dignitat, l’experiència assistencial. Però el rei mai no guanya una partida sol. Ho fa gràcies a la resta de l’equip. Un gestor clínic ha de protegir allò essencial –les persones i els valors que sustenten el sistema–, però també construir estructures de col·laboració que permetin que les peces (professionals, circuits, processos) es coordinin de forma eficient. La persona que es dedica a la gestió no és el rei, sinó l’estratega: qui acompanya, observa, corregeix i, sobretot, construeix sentit compartit.
Potser el més interessant dels escacs no és guanyar, sinó com s’hi juga. Amb respecte a l’oponent, amb disciplina mental, amb visió de conjunt. A la gestió clínica, com als escacs, no es tracta d’eliminar peces, sinó de generar equilibri en un entorn incert. Gestionar bé no és tenir totes les respostes, sinó saber fer les preguntes correctes. No és controlar-ho tot, sinó crear condicions perquè les persones donin el millor de si. No és jugar sol, sinó liderar amb consciència de xarxa.
I com a tota bona partida, al final el que queda és l’aprenentatge, la millora contínua i el compromís amb una idea: que, en salut, cada moviment compta.
Referències
Menaker, Ronald; France, Tami J.; Lekah, Daniel. Checkmate: Leveraging chess strategy to set and achieve strategic goals in healthcare. MGMA Insights, 23 de setembre de 2021.
Senthil, B.Arul & Ravindran, D. (2023). Relationship between chess and management -An overview. Formation of Competencies of Gifted Individuals in the System of Extracurricular and Higher Education. 8-15. 10.18372/2786-823.1.17464.
Foto de Andrey K