Robert F. Kennedy Jr (RFKJr)
Robert F. Kennedy Jr (RFKJr) és el personatge anti-vacunes més poderós del món des que Donald Trump el va nomenar secretari d’estat de salut del govern federal del Estats Units. Tanmateix l’evidència científica és aclaparadora contra tot el que predica RFK, especialment la seva obsessió per denunciar la relació entre vacunes i autisme, que ha estat descartada reiteradament per diversos estudis. [1] [2] [3] [4] [5] La pressió dels negacionistes, amb RFKJr al capdavant, està fent baixar els nivells vacunals de moltes zones dels Estats Units per sota dels recomanables, creant una situació epidemiològicament perillosa que obre la porta a la reintroducció de malalties infeccioses oblidades. En aquest punt no em puc estar de transcriure una intervenció de RFKJr al Senat en resposta al senador (i metge) Bill Cassidy, un diàleg que mostra la ignorància desconcertant de la màxima autoritat sanitària dels Estats Units.
— Senador BC: Està d’acord que el president Trump mereix el premi Nobel per l’operació Warp Speed? (el senador Cassidy es referia a la forta injecció de diners federals que va aprovar Trump en el seu primer mandat per accelerar l’obtenció, producció i distribució de la vacuna de la covid).
— RFK: Totalment, senador. Això seria fenomenal.
— Senador BC: Però vostè justament va dir que la vacuna de la covid havia matat més gent que la pròpia covid.
El rei anava despullat.
Jay Bhattacharya
El 4 d’octubre de 2020, enmig de la segona onada de la pandèmia de la covid, tres científics van promoure la declaració Great Barrington (el nom correspon a la ciutat de Massachusetts on es va signar),[6] una carta oberta contrària als confinaments que, en el seu lloc, promulgava una protecció focalitzada només als grups de risc i una llibertat de moviments a la resta. És a dir, demanava l’obertura d’escoles, universitats, transports, empreses, restauració, activitats culturals, activitats d’oci i administració. Els tres signants principals d’aquella declaració van ser Martin Kulldorff, professor de medicina de Harvard; Sunetra Gupta, epidemiòloga d’Oxford; i Jay Bhattacharya, economista de Stanford. En un moment en el qual es pensava que el pitjor de la pandèmia ja havia passat, però que encara no hi havia vacunes, aquella declaració acadèmica liberalitzadora dels moviments ciutadans va tenir un gran impacte, especialment als Estats Units. La iniciativa va comptar amb el suport de l’American Institute for Economic Research, un lobby d’economistes liberals negacionistes del canvi climàtic, a més, lògicament del president Donald Trump, probablement l’instigador. Els promotors de Great Barrington basaven la seva proposta en el concepte de la immunitat de ramat.
Per l’altra banda, l’OMS,[7] l’American Public Health Association,[8] el Lancet[9] i un munt d’entitats científiques van sortir en tromba contra la declaració Great Barrington, al·legant que no tenia cap fonament científic i que les seves propostes liberals podien provocar un rebrot de l’epidèmia; afegien, a més, que la immunitat de ramat només era aplicable als programes de vacunació i no a la gestió d’epidèmies noves de comportament desconegut. Tanmateix la declaració Great Barrington va servir de carnassa per als defensors de la llibertat individual enfront de la salut pública. Jay Bhattacharya, un dels signants d’aquella declaració pseudocientífica, en el segon mandat de Trump ha estat premiat amb la direcció dels National Institutes of Health, la màxima organització científica sanitària finançada amb diners públics dels Estats Units.
Donald Trump
Donald Trump, en el seu primer mandat com a president dels Estats Units, va haver d’assumir la gestió de la pandèmia de covid des d’una posició inexcusable de ser el màxim dirigent de la primera economia mundial. Doncs bé, en la incertesa del moment, el 27 de febrer de 2020, quan l’epidèmia s’estenia imparable pel món, però encara no era pandèmia, Trump va dir: «Desapareixerà. Un dia, com per miracle, desapareixerà». Unes setmanes més tard, com que la cosa, lluny de desaparèixer, anava a més, el 23 d’abril, mentre la majoria de països del món estaven immersos en la implementació d’estats d’alerta i confinaments, Trump es va despenjar amb un seguit de declaracions desconcertants: «Veig el desinfectant que l’elimina en un minut…/ Hi hauria alguna manera de fer alguna cosa així, mitjançant una injecció a dins o gairebé una neteja?…/ Suposant que colpegem el cos amb una llum tremenda —ja sigui ultraviolada o simplement molt potent— després vaig dir, suposant que portessis la llum dins del cos…/ Crec que la hidroxicloroquina serà fantàstica. Podria ser un canvi radical, o potser no. Però tinc un bon pressentiment.»[10]
Atenent el bon pressentiment del seu president, el govern federal estatunidenc va renunciar a prendre les decisions que recomanava l’OMS i, per contra, es va cenyir a controlar les fronteres i a finançar la recerca i la producció de les vacunes, per la qual cosa va deixar en mans dels estats les difícils decisions sobre restriccions i obligatorietat de mascaretes. La hidroxicloroquina, per la seva part, va resultar ser un fiasco. Què va passar, doncs, durant la pandèmia de covid en aquell gran país comandat per un ignorant? Doncs que els governadors demòcrates van actuar amb diligència com, d’altra banda, ho estaven fent la majoria dels països del món; mentre que els governadors republicans, en bé de la llibertat individual, van ser irresponsablement laxos en les mesures i, fins i tot, alguns com els de Florida i Texas, van prohibir als ajuntaments i a les escoles que imposessin les mascaretes.
Quin va ser el resultat de tota aquella gestió basada en la irresponsabilitat del president i de la majoria dels governadors republicans? D’acord amb les conclusions d’una comissió del Lancet, [11] [12] el nombre de morts per covid que s’haurien pogut evitar als Estats Units seria del 40%, és a dir que, del milió cent mil persones que hi van morir, gairebé mig milió s’haurien pogut salvar si Donald Trump hagués escoltat què deien els que en sabien. En clau interna, investigadors independents de la Universitat de Yale van estudiar la mortalitat diferenciada entre els votants republicans i els demòcrates, concloent que els republicans van morir més, al principi amb una diferència moderada, però a partir de meitats del 2021, el gap va arribar al 43% com a resultat del major rebuig de la vacuna per part dels republicans.[13]
Probablement el desori de la gestió de la pandèmia va passar factura a Trump i, per això, va perdre les eleccions del novembre de 2020, però l’home, tenaç, el 2024 va tornar al despatx oval de la Casa Blanca des d’on, un dia sí i un altre també, dona lliçons als americans, i a tots els habitants del planeta, sobre com s’han de fer les coses per fer Amèrica cada cop més gran. La lectura més dramàtica que sorgeix de tot plegat és que la meitat dels votants d’aquell país s’han enamorat d’un ignorant confés, colpista i convicte de diversos crims, oblidant que feia només quatre anys, la seva irresponsabilitat havia causat la mort de mig milió dels seus conciutadans, un xifra, per cert, superior a la dels soldats americans que van morir a la Segona Guerra Mundial. Es confirma, doncs, que l’encaterinament del poble, com l’amor, és ben bé cec.
Referències
[1] Price CS, Thompson WW, Goodson B, Weintraub ES. et al. «Prenatal and infant exposure to thimerosal from vaccines and immunoglobulins and risk of autism.» Pediatrics, octubre de 2010; 126(4): 656-64.
[2] DeStefano F, Price CS, Weintraub ES. «Increasing exposure to antibody-stimulating proteins and polysaccharides in vaccines is not associated with risk of autism.» J Pediatr, agost de 2013; 163(2): 561-7.
[3] Taylor LE, Swerdfeger AL, Eslick GD. «Vaccines are not associated with autism: an evidence-based meta-analysis of case-control and cohort studies.» Vaccine, 17 de juny de 2014; 32(29): 3623-9.
[4] Jain A, Marshall J, Buikema A, Bancroft T. et al. «Autism occurrence by MMR vaccine status among US children with older siblings with and without autism.» JAMA, 21 d’abril de 2015; 313(15): 1534-40. Erratum in: JAMA, 12 de gener de 2016; 315(2): 204.
[5] Hviid A, Hansen JV, Frisch M, Melbye M. «Measles, Mumps, Rubella Vaccination and Autism: A Nationwide Cohort Study.» Ann Intern Med, 16 d’abril de 2019; 170(8): 513-20.
[6] Great Barrington Declaration té pàgina web pròpia.
[7] Les declaracions del director de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, contràries a la declaració Great Barrington són a la premsa d’octubre de 2020.
[8] El posicionament de l’American Public Health Association contra la declaración Great Barrington está penjat a la seva pàgina web.
[9] Alwan NA, Burgess RA, Ashworth S, Beale R. et al. «Scientific consensus on the COVID-19 pandemic: we need to act now.» Lancet, 31 d’octubre de 2020; 396(10260): e71-e72.
[10] Les frases inconnexes i descurades provenen de l’original, no són un error de traducció.
[11] Woolhandler S, Himmelstein DU, Ahmed S, Bailey Z. et al. «Public policy and health in the Trump era.» The Lancet Commissions, febrer de 2021; 397(10275): 705-53.
[12] Blumenthal D, Hamburg M. «US health and health care are a mess: now what?» The Lancet, febrer de 2021; 397(10275): 647-8.
[13] Wallace J, Goldsmith-Pinkham P, Schwartz JL. «Excess Death Rates for Republican and Democratic Registered Voters in Florida and Ohio During the COVID-19 Pandemic.» JAMA Intern Med, 1 de setembre de 2023; 183(9): 916-23.