Introducció
Economia de la salut i cultura de la seguretat del pacient. Dos conceptes bàsics dels nostres sistemes sanitaris, però segurament escassament compresos i poc acceptats. Amb aquesta referència s’intenta facilitar-ne el millor coneixement i aplanar el camí professional diari.
I per això, una reflexió: Què valorem com a pacients en una organització sanitària si sentim o tenim una “necessitat” sobre la nostra salut? Que el servei sigui flexible, accessible, proper, útil, sense grans demores ni traves administratives, continu en el temps (longitudinal), amb un tracte personal i càlid i, equitatiu, que ens faci fluir a l’organització. O en la mateixa línia: que l’atenció i les cures que necessitem siguin proporcionades de manera ràpida, procedent, apropiada, coordinada, eficient, útil, segura i convenient. En curt: que se’ns proporcioni el que realment necessitem, ni més ni menys, que se’ns atengui de forma correcta (i tant de bo, perfecta).
Però com se sap, no sempre és així: es generen “fallades”. Si ens centrem en “coordinada, segura i convenient” es fa referència directa a la qualitat assistencial i la seguretat del pacient (i cal afegir-hi, la “seguretat professional”).
En aquest sentit, on entra aquí l’economia de la salut?
Els conceptes essencials
Hi passem des de tres conceptes bàsics: economia de la salut, avaluació econòmica i el cost d’oportunitat.[1],[2],[3]
Què és l’Economia de la Salut?
L’Economia de la Salut vetlla per l’assignació eficient de recursos, tenint en compte tant les necessitats de salut de la comunitat – ciutadania, l’efectivitat de les intervencions i dels serveis de salut, els recursos involucrats i els seus costos i l’equitat de la distribució de les cures de salut des de cada organització.
“En el context de recursos limitats, tant gestors i responsables de polítiques de salut han d’adoptar un enfocament que maximitzi el valor de les decisions garantint una atenció segura, de qualitat i universal”.
Analitza i objectivament mesuraments de l’estat de salut de cada comunitat, avalua l’efectivitat de les intervencions, quantifica els recursos necessaris partint dels ja existents i estima l’eficiència i l’equitat associada al funcionament dels sistemes de salut (i dels seus professionals, i de les intervencions, i de les tecnologies implementades i per implementar). Tracta d’analitzar la relació entre els recursos socials destinats al bé de la salut i els beneficis (en termes de benestar) produïts per aquests recursos utilitzats, incloent-hi la distribució entre diverses persones o grups socials per superar el problema de l’equitat.
Els conceptes econòmics de demanda, oferta, producció i distribució adopten un sentit especial quan es refereixen als béns i serveis destinats a la salut dels éssers humans.
S’ha de tenir en compte la seva superposició directa amb la salut pública: en el cos conceptual de l’economia de la salut es troba el desenvolupament socioeconòmic i el nivell de salut, l’estructura i l’organització de cada sistema sanitari, el finançament, les necessitats de salut i de serveis sanitaris, l’anàlisi de la demanda i de l’oferta, la planificació i la gestió dels recursos humans, materials i organitzatius, la gestió financera i preus, la definició, la mesura i la valoració de la salut, les relacions d’agència, les tècniques de producció, els costos i l’eficiència productiva, l’equilibri del mercat sanitari, els preus, els temps d’espera i altres mecanismes d’assignació i distribució, l’avaluació global del sistema i, la planificació, el disseny, l’execució i el control de les polítiques sanitàries.
Què és l’avaluació econòmica a “salut”?
Des de l’avaluació econòmica, l’economia de la salut ofereix una tècnica d’anàlisi de l’eficiència, valorant els costos (quins recursos consumirà) i els resultats (les conseqüències en salut que s’assoleixen), comparant alternatives en competència per assolir així l’assignació òptima dels recursos disponibles (talents i tècnics). Es valora una situació concreta quant al volum d’inversions que requereix i la rendibilitat econòmica i social que es pot assolir, orientant les alternatives en acció.
La seva base és que els recursos (la inversió projectada i l’apreciació de la seva pertinència) han de ser utilitzats en aquells béns i serveis que produeixin el major benefici sanitari, en relació amb els costos respectius. Per això inclou també la valoració de la pertinència d’aquestes inversions des de la visió social, política i del sistema sanitari, així com objectivar que els recursos s’utilitzin correctament (perquè es podrien haver adreçat a altres projectes alternatius).
Eficàcia | Aconsegueix un resultat o efecte, que es vol o s’espera. |
Eficiència | Aconsegueix l’efecte en qüestió amb el mínim ús de recursos possibles viables. “El com” s’ha fet. |
Efectividad | L’equilibri entre eficàcia i eficiència. “S’és efectiu, si és eficaç i eficient”. |
Així doncs, l’esquema és: disposem d’una situació sanitària concreta, es valora el volum de recursos que necessita, les alternatives existents i es compara la rendibilitat social, sanitària i econòmica. Des de l’avaluació econòmica s’estableixen criteris adequats per triar entre aquestes alternatives d’assignació dels recursos sanitaris (“escassos i limitats”) conformant-se l’anàlisi cost-benefici (ACB), l’anàlisi cost-efectivitat (ACE) i l’anàlisi cost-utilitat (ACU).
L’ACB es mesura en termes monetaris, per exemple, el cost d’una vacuna i vacunar i el cost de la malaltia “evitada”. Per a l’ACE, s’hi afegeix la unitat d’efectivitat: com s’augmenta la supervivència amb una determinada tècnica o procés i/o es redueixen els dies laborals perduts. Per a l’ACU, s’aporta una escala de qualitat de vida (amb la variant d’estat entre 0 = mort i 1 = salut perfecta).
Una definició d’alt interès per a l’economia de la salut i per a la gestió sanitària (macro – meso – micro – nano): el cost d’oportunitat (o, cost alternatiu).
El cost d’oportunitat fa referència a l’ús alternatiu que pogués haver obtingut l’ús d’uns recursos[4]: si tenim en compte l’escassetat de recursos en relació amb les necessitats (se sent insistir-hi apel·lant a la realitat permanent), l’ús d’un recurs en una alternativa determinada impedeix que aquest recurs sigui emprat en una altra alternativa diferent. En això es basa el cost d’oportunitat i es tracta del concepte de costos que cal tenir en compte quan s’adopten decisions (individuals i col·lectives) sobre assignació de recursos: els costos associats a l’oportunitat que ha estat sacrificada o s’ha perdut, com a conseqüència de l’assignació de recursos a una altra activitat triada (per exemple l’adquisició d’una tecnologia sanitària).
El cost d’oportunitat d’invertir en una intervenció d’assistència sanitària es mesura millor pels beneficis en salut que es podien haver aconseguit havent gastat els diners en la millor intervenció alternativa. Per això és un concepte vital que ha de conduir a la millor reflexió possible sobre la qualitat assistencial i el benestar dels pacients (pal·liació de símptomes, recuperació o major esperança i qualitat de vida) i la minimització dels riscos: en decidir sobre les opcions tractaments o programes de prevenció, per ex., s’ha de considerar tant l’impacte immediat com el de llarg termini sobre els resultats sobre els resultats.
El cost oportunitat pot ser estimat utilitzant els mètodes tradicionals d’avaluació econòmica i el millor de tots ells és l’anàlisi cost-benefici.
Tancament
La reflexió del cost/despesa i la credibilitat professional i institucional de cada organització sobre la seva cultura (o la seva falta) de la seguretat del pacient i per què prioritzar-hi la inversió es genera com a vital per al dia a dia i, per a la seva estratègia a llarg termini.
Sabem valorar el cost d’oportunitat d’invertir en un altre “tipus de cultura”, constructiva per a la seguretat del pacient (no caiguem en la dada “tan àmplia” de la despesa produïda pels errors, ja que fins i tot la Unió Europea els cataloga “entre el 0,2 i el 6,0% del total de la despesa sanitària”[5] que per al nostre entorn suposa parlar d’entre 200 a 6.000 milions d’euros, un marge realment sense igual i que no ofereix una imatge adequada d’aquesta situació, precisament per la manca de concreció sobre la despesa generada).
Remeiem la resignació i la resiliència tant professional com social, unint-nos[6] i siguem tant docents i innovadors davant les fallades i els errors, reconeixent-los, disculpant-nos, aprenent des d’ells per millorar contínuament, fins a assolir aquesta cultura preventiva òptima de la seguretat i la qualitat assistencia.
Anem més enllà de la feina ben feta, per sobre de plataformes de notificació d’incidents i esdeveniments adversos gestionades únicament per departaments de medicina preventiva i de qualitat, posant el focus en el desenvolupament d’aquesta cultura de seguretat (recolzada per la cultura de la transparència), generant un pensament crític constructiu, amb organització de grups de treball multidisciplinar que comptabilitzin l’impacte (també el cost econòmic i social) de la innovació de les bones pràctiques assistencials i dels “errors”, mantenint un mínim nivell d’estrès continu positiu (mantenir l’”alerta professional” dels talents, per millorar contínuament), instaurant programes d’alerta i de compromisos per actuar 24/365 (la base del funcionament de l’organització sanitària) i fins i tot implementant sistemes de qualitat ISO (7101:2023, gestió d’organitzacions sanitàries i 31000-2018, de gestió del risc) i per què no, invertint en formació específica sobre economia de la salut (coneixement sobre costos generats i evitables) per als talents de la institució i d’aquesta manera, mesurar amb precisió el cost econòmic i social del que es fa i de les mesures adoptades per a la millora permanent de la qualitat i la seguretat assistencial, vencent el danyar els sans i fent fluir el pacient en cada procés d’atenció i cura.
En el context de recursos limitats tant gestors i responsables de polítiques de salut han d’adoptar un enfocament que maximitzi el valor de les decisions garantint una atenció segura i de qualitat, universal, mai més ben dit. L’economia de la salut i els talents que hi estan dedicats aporten la reducció de la pressió, de la indecisió i del risc, en l’ús dels recursos dedicats a l’atenció sanitària en els seus diferents nivells de gestió [7]: brinden els conceptes i les eines clau per a la gestió de la qualitat i la seguretat del pacient optimitzant les pràctiques professionals quotidianes tant individuals com en equip i amb això assolir la millor despesa sanitària possible que redundi en el millor nivell de salut, individual i comunitari.
Referències
[1] Rubio S, Repullo JR, Rubio B. ‘Diccionario de gestión y administración sanitaria’. Escuela Nacional de Sanidad Instituto de Salud Carlos III Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades, 2018. Disponible en: http://gesdoc.isciii.es/gesdoccontroller?action=download&id=16/01/2019-18449aa851
[2] Millán J, del Llano Señarís JE. ‘SER MÉDICO Los valores de una profesión’. Unión Editorial, 2012. Disponible en: https://fundaciongasparcasal.org/wp-content/uploads/2021/02/ser-medico.pdf
[3] Peiró S, del Llano JE, Quecedo L, Villar N, Raigada F, Ruíz J. ‘Diccionario de Gestión Sanitaria para Médicos: los 100 Términos Más Utilizados’. FGC, 2009. Disponible en: https://fundaciongasparcasal.org/diccionario-de-gestion-sanitaria-para-medicos-los-100-terminos-mas-utilizados/
[4] Repullo JR. ‘Introducción a la Gestión y su aplicación en la Sanidad’. Revista de Gobierno, Administración y Políticas de Salud. GAPS. 2022; 1:2. Disponible en: https://repisalud.isciii.es/rest/api/core/bitstreams/e66f0125-5e4c-4832-bee8-c02b75cf01e9/content
[5] Johannes Zsifkovits (GÖ FP), Martin Zuba (GÖ FP), Wolfgang Geißler (GÖ FP), Lena Lepuschütz (GÖ FP), Daniela Pertl (GÖ FP), Eva Kernstock (GÖ FP), Herwig Ostermann (GÖ FP). ‘Costs of unsafe care and costeffectiveness of patient safety programmes’. Gesundheit Österreich Forschungs- und Planungs GmbH and SOGETI. Disponible en: https://health.ec.europa.eu/document/download/21100725-d030-4c85-ab4c-689dd480a47e_en?filename=2016_costs_psp_en.pdf
[6] Organización Mundial de la Salud (OMS). ‘Alianza multidisciplinar frente a los errores en la medicación del paciente hospitalizado en España’ – Promovida por el Foro Español de Pacientes. 2017. Disponible en: https://semicyuc.org/wp-content/uploads/2020/02/MANIFIESTO-ALIANZA-FRENTE-ERRORES-MEDICACI%C3%93Nv4.pdf
[7] García-Altés A, Vicente S. El futuro de la economía de la salud y, de AES: ¿debemos decir un “hasta el infinito y más allá”? https://www.aes.es/blog/2022/06/08/el-futuro-de-la-economia-de-la-salud-y-de-aes-debemos-decir-un-hasta-el-infinito-y-mas-alla/
Foto de Kristaps Grundsteins