D’un temps ençà que al sector es parla de valor. És una tendència internacional, el “hot topic”. S’ha d’afegir el concepte per caracteritzar qualsevol subjecte (segur que el lector pot formular alguna cosa que acabi en “basat en valor”). Ja passa, que s’agafa un tema i s’hi dona voltes durant uns quants anys fins que tothom se n’avorreix! Potser es discuteix d’una forma no especialment estricta… però sempre citant a Porter.[1]
Sovint s’oblida com l’autor va concebre el terme valor: la relació entre el resultat “outcome” i el cost. Interessa només el primer, probablement perquè és molt menys concret i per tant subjecte a creativitat i discussió. Es parla de PREM i PROM, de quins són els resultats rellevants segons els diferents agents (governs, organitzacions sanitàries, grups professionals, sindicats, pacients, indústria farmacèutica, proveïdors privats). En canvi, el cost és un concepte que fa mandra,s’obvia – prou simptomàtic del consumisme occidental, que gaudeix de les coses d’esquenes als recursos utilitzats per fer-les possible. Entre d’altres, fent ulls grossos en relació als costos socials de l’impacte ambiental derivat de l’ús de combustibles fòssils en el transport aeri!. Ens hem oblidat del denominador. No interessa quines són les seves aplicacions ni els abordatges metodològics. Algú els calcula i els donem per bons. No formen part de les discussions. És igual si són costos, tarifes o preus.
D’altra banda, a alguns aquesta ràtio els és familiar, doncs s’assembla sospitosament a una altra ben coneguda en l’economia de la salut: la cost-efectivitat. Ambdues descriuen, senzillament, que cal analitzar quelcom en termes del seu impacte i d’allò que has requerit per aconseguir-lo. En aquest sentit, el concepte valor no aporta una gran novetat. A més, es dona la paradoxa que alguns dels qui públicament emfatitzen la seva importància exerceixen molt discretament la cultura de l’avaluació (“l’anàlisi sistemàtica i explícita d’alternatives per abordar una necessitat, valorades en termes de costos i beneficis socials”). Siguem sincers: el valor en la seva definició correcta, la que inclou els costos, és marginal en el dia a dia de les organitzacions sanitàries, fins i tot de l’Agència d’Avaluació (en altres llocs sí que ho tenen present)[2]. Si no hi ha costos, no estem parlant realment de Valor.
ICER vol dir “Ràtio Cost Efectivitat Incremental” (Walraven et al.)[3]
Els influencers de la gestió sanitària ja estan pensant en el tema que centrarà les converses del proper quinquenni. Podríem parlar de costos? Sabem què costa, allò que fem? Quan i on fem servir els costos… i quan i on els podríem fer servir? Qui vetlla per la seva qualitat? Quins sistemes sanitaris tenen un bon sistema de costos? Quina relació tenen amb el model de pagament?
De la mateixa manera que no té sentit discutir sobre valor obviant els costos, tampoc té sentit parlar de gestió sense tenir en compte els costos. Aquí queda com a idea, de cara al proper congrés de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
Referències
[1] Porter, Michael E. “What is value in health care?.” New England Journal of Medicine 363.26 (2010): 2477-2481.
[2] van der Poort EKJ, Kidanemariam M, Moriates C, Rakers MM, Tsevat J, Schroijen M, Atsma DE, van den Akker-van Marle ME, Bos WJW, van den Hout WB. How to Use Costs in Value-Based Healthcare: Learning from Real-life Examples. J Gen Intern Med. 2024 Mar;39(4):683-689. doi: 10.1007/s11606-023-08423-w. Epub 2023 Dec 22. PMID: 38135776; PMCID: PMC10973291.
[3] Walraven J, Jacobs MS, Uyl-de Groot CA. Leveraging the Similarities Between Cost-Effectiveness Analysis and Value-Based Healthcare. Value Health. 2021 Jul;24(7):1038-1044. doi: 10.1016/j.jval.2021.01.010. Epub 2021 Apr 15. PMID: 34243828.
